La imatge és difícil de separar del seu significat històric: per primera vegada des de la fi de la Segona Guerra Mundial, un partit d’extrema dreta ha guanyat unes eleccions regionals a Alemanya. L’AfD ha obtingut el 43,8% dels vots a Saxònia-Anhalt i 39 dels 83 escons del parlament regional. La CDU, que governa el land des de fa 24 anys, ha caigut fins al 17,2%, segons els resultats recollits per l’agència Associated Press.
Per què triomfa tant l'AfD a l'est del país?
Però el resultat de diumenge no s’entén només mirant què ha passat durant aquesta campanya. Per comprendre per què l’AfD és tan forta a l’est d’Alemanya, cal anar molt més enrere, a una història marcada per guerres, dictadures, canvis econòmics bruscos i, sobretot, per la sensació que les grans transformacions sempre han arribat des de fora.
Després de la derrota nazi el 1945, l’actual Saxònia-Anhalt va quedar dins de la zona d’ocupació soviètica. Una part important de la indústria va ser desmantellada com a reparació de guerra. Un estudi històric de Peter Nettl calcula que a la zona soviètica es van desmuntar totalment o parcialment 1.225 plantes industrials. Després, la República Democràtica Alemanya va construir una economia planificada, també molt industrialitzada i integrada en l’òrbita soviètica.
Però si hi ha una data que ajuda especialment a entendre el malestar actual, és el 1990. Amb la reunificació, l’economia de l’est va haver d’adaptar-se de cop al sistema de mercat occidental. La Treuhand, l’organisme encarregat de privatitzar les empreses estatals de la RDA, va vendre, fusionar o tancar milers de companyies. El resultat va ser una ruptura econòmica enorme. Segons l’economista Kim Leonie Kellermann —i recull la publicació Science Direct—, dels 8,5 milions de treballadors de l’Alemanya de l’Est, entre 2,5 i 3 milions de llocs de feina es van perdre durant aquell procés. La conseqüència no va ser només quedar-se sense feina: en molts pobles, perdre la fàbrica significava perdre també una part del futur.
Una ferida que encara dura
Kellermann ha estudiat precisament aquesta relació entre la Treuhand i la política actual. La seva recerca conclou que les persones afectades per aquelles pèrdues de feina van desenvolupar menys confiança en les institucions i més predisposició a donar suport a opcions polítiques radicals, efectes que encara es poden detectar dècades després.
A Saxònia-Anhalt, aquesta història econòmica es barreja amb una altra: la demogràfica. El land continua perdent població i té una estructura d’edat especialment envellida. Els joves que van marxar cap a l’oest després de la reunificació no sempre han tornat. El problema, per tant, no és només trobar feina. És veure com desapareixen serveis, com alguns municipis perden habitants i com cada vegada costa més imaginar-hi un futur.
L'AfD troba nínxol de mercat
És aquí on l’AfD ha trobat una manera molt efectiva de parlar amb una part d’aquest electorat. El partit agafa problemes diferents i els converteix en una mateixa història: la d’una Alemanya de l’Est que ha perdut indústria, població i poder de decisió i que considera que Berlín no l’ha escoltada prou.
La immigració forma part d’aquesta explicació, però no ho explica tot. Saxònia-Anhalt continua tenint menys població estrangera que la mitjana alemanya. Així i tot, el nombre de residents estrangers ha augmentat molt: a finals de 2025 n’hi havia 192.155, uns 109.000 més que deu anys abans, segons les dades de l’Oficina d’Estadística del land, que recull Welt.
Per a l’AfD, aquesta transformació encaixa en un discurs més ampli sobre el control de les fronteres i la identitat nacional. El seu programa va molt més enllà: defensa sortir de l’euro, reduir dràsticament el pes de la Unió Europea i frenar la immigració. En política exterior, el partit aposta per recuperar els vincles amb Rússia, aixecar les sancions i posar fi al suport alemany a Ucraïna. Reuters ha descrit aquesta orientació com una de les principals diferències entre l’AfD i els partits tradicionals alemanys.
Una relació diferent amb Rússia?
A l’est, aquest discurs també troba un terreny particular. No perquè la població sigui simplement “pro-russa”, sinó perquè quatre dècades de RDA han deixat una relació diferent amb Rússia, els Estats Units i Occident. Una crònica de Reuters publicada abans de les eleccions recollia aquesta divisió i recordava que, després de la reunificació, molts habitants de l’est van veure com empreses i institucions passaven a ser dirigides per occidentals mentre es destruïen llocs de treball. Però hi ha una altra clau: votar AfD ja no és tan excepcional com fa deu anys.
El partit fa anys que està present als parlaments regionals i al Bundestag i ha construït una estructura política estable. A Saxònia-Anhalt, a més, els partits tradicionals han deixat un espai important. La CDU ha perdut més de la meitat del seu suport respecte del 2021 i el resultat també és un càstig al govern federal de Friedrich Merz. L’AfD ha sabut presentar-se com l’opció que no només critica Berlín, sinó que promet trencar amb algunes de les regles que han definit la política alemanya durant dècades.
Què aglutina el vot a l'AfD?
Això explica que el seu electorat sigui tan divers. No tots els qui han votat AfD volen sortir de l’euro o comparteixen la seva política envers Rússia. Alguns voten contra la immigració; d’altres, contra la CDU. Uns poden estar enfadats amb el govern federal i altres simplement volen castigar els partits que consideren responsables de dècades de declivi. La força de l’AfD és haver aconseguit posar tots aquests malestars sota un mateix paraigua.
La paradoxa és que moltes de les zones on el partit és més fort són també les que més podrien patir algunes de les seves polítiques. Un estudi del DIW Berlin calcula que una sortida de l’euro i de la UE, juntament amb una reducció de la immigració i de la inversió pública, afectaria especialment els territoris més febles econòmicament, entre ells Saxònia-Anhalt.
Ara l’AfD té la victòria, però no el govern. Li falten tres escons per a la majoria absoluta i la resta de partits mantenen, de moment, el cordó sanitari. Sigui quin sigui el resultat de les negociacions, però, el canvi ja s’ha produït.
Un malestar que fa dècades que dura
El que ha passat a Saxònia-Anhalt no és només una protesta contra la política d’avui. És el resultat d’un malestar que fa dècades que s’acumula: empreses que van desaparèixer, joves que van marxar, pobles que es van buidar i una sensació persistent que les decisions importants sempre es prenen en un altre lloc. L’AfD ha aconseguit convertir tot això en un missatge senzill: si l’est d’Alemanya sent que ha perdut massa vegades, ara toca recuperar el control.
De fet, aquesta és probablement la clau del seu auge. No que tots els seus votants siguin extremistes, ni que tots comparteixin el mateix programa, sinó que el partit ha sabut donar una resposta política a una sensació de pèrdua que els partits tradicionals no han aconseguit resoldre.