El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha apressat aquest dijous al Congrés nord-americà a aprovar l'ajuda de 60.000 milions de dòlars a Ucraïna, perquè és el finançament que Kíev necessita de forma "immediata", mentre l'OTAN estudia crear un nou fons per assistir al país, informa l'agència Efe. "En termes de finançament, el més important, el més urgent, és que s'aprova el paquet addicional (de 60.000 milions de dòlars)", ha dit Blinken des de la seu de l'OTAN a Brussel·les, on els ministres d'Exteriors han celebrat aquest dijous el 75 aniversari de l'Aliança Atlàntica.
El cap de la diplomàcia nord-americana ha assenyalat que "aquesta seria la font més immediata i important de fons addicionals que Ucraïna necessita per ajudar-la a continuar protegint-se contra l'agressió russa", per la qual cosa la votació en el Congrés, on el partit republicà bloqueja l'ajuda, "ha de produir-se com més aviat millor". "Més enllà d'això, estem parlant per descomptat amb els nostres aliats de l'OTAN i amb els nostres socis sobre el que poden fer, sobre què podem fer, sobre el que pot fer l'Aliança per garantir que Ucraïna tingui els fons que necessita, tant per abordar la crítica situació actual, com en el futur", ha assenyalat Blinken.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha proposat la creació d'un fons de 100.000 milions d'euros per ajudar Ucraïna, una idea que els ministres d'Exteriors de l'Aliança van analitzar i que el cap de l'Aliança vol aprovar a la cimera que els caps d'Estat i de Govern de l'organització celebraran a Washington, el mes de juliol. Blinken ha subratllat que els aliats van discutir també quina ajuda militar pot proporcionar a Ucraïna, el ministre d'Exteriors del qual, Dmytro Kuleba, va demanar aquest dijous sistemes Patriot de defensa antiaèria per interceptar els míssils russos.
La petició de Joe Biden a Netanyahu
D'altra banda, el president nord-americà, Joe Biden, ha avisat aquest dijous el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, que el suport dels Estats Units a la guerra a la Gaza podria canviar si no pren accions "concretes" per minimitzar el dany a civils i garantir la seguretat dels treballadors humanitaris. La trucada, que ha durat uns 30 minuts, era el primer contacte directe entre els dos líders des de l'atac que l'1 d'abril va posar fi a la vida de set cooperants de World Central Kitchen (WCK), l'ONG fundada pel xef espanyol José Andrés.
Segons ha indicat la Casa Blanca en un comunicat, Biden ha aprofitat la trucada per demanar a Netanyahu que anunciï i implementi "una sèrie de passos específics, concrets i mesurables per abordar el mal a civils, el sofriment humanitari i la seguretat dels treballadors d'ajuda." A continuació, ha advertit que la futura política del seu Govern respecte a Gaza "dependrà" de les accions que Israel prengui per complir aquestes peticions. En un to similar, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ha dit aquest dijous en una roda de premsa a Brussel·les que Washington modificarà les seves polítiques cap a Israel si no hi ha canvis en l'estratègia militar israeliana a la Gaza, on han mort més de 33.000 persones.