L’ofensiva llançada pels Estats Units i Israel ha desembocat en una guerra amb l’Iran que ja s’allarga dues setmanes i que ha superat amb escreix el marc inicial del conflicte. La contraofensiva de la República Islàmica ha colpejat fins a catorze països i ha derivat en una crisi regional amb conseqüències globals. El primer impacte ja és visible als mercats energètics. El preu del petroli s’han disparat i la tensió al Golf Pèrsic no ha deixat d’augmentar. Mentrestant, Teheran encara conserva la meitat del seu arsenal de míssils i reserves d’urani enriquit. La mort de l’aiatol·là Ali Khamenei, lluny de provocar el col·lapse del règim, sembla haver-lo endurit. No hi ha col·lapse i tot plegat s’ha convertit en un autèntic maldecap per a la Casa Blanca. Donald Trump encara no té un pla clar per posar fi a la guerra. Washington ha estudiat diferents escenaris —des de donar suport a una rebel·lió kurda fins a controlar l’illa de Kharg, clau per a l’exportació de petroli iranià— però continua sense prendre cap decisió. Tot i que el president afirma que els Estats Units ja han guanyat “en molts sentits”, la realitat és que encara no sap com acabarà aquesta guerra.

Trump ha intentat calmar els mercats enmig d’aquesta escalada. Dilluns va assegurar que el conflicte acabaria “molt aviat” i, dos dies després, en una entrevista telefònica amb Axios, va insistir que la guerra amb l’Iran no s’allargaria perquè ja no queda “pràcticament res” per atacar. El Pentàgon també va descartar la possibilitat d’una guerra prolongada. Ho van dir després que el petroli superés els 100 dòlars per barril per primera vegada des del 2022, una mesura clarament orientada a relaxar els mercats. Tanmateix, mentre Washington intenta transmetre calma, Teheran colpeja allà on fa més mal a l’economia: oleoductes, petroliers i, sobretot, l’estret d’Ormuz, desencadenant una nova crisi global del petroli. L’estratègia és també un avís als països del Golf, que observen amb inquietud l’impacte del conflicte en els seus interessos energètics i pressionen Washington perquè la guerra deixi d’alterar el mercat.

L’estret d’Ormuz és una artèria clau del sistema energètic mundial. Per aquest pas marítim circula aproximadament el 20% del petroli i el gas que es comercia al planeta, i països com l’Iraq, Kuwait o Qatar depenen completament d’aquesta ruta per exportar el seu cru. A banda de tallar el trànsit per l’estret, l’Iran ha començat aquesta setmana a col·locar mines navals a la zona. Eliminar-les podria requerir setmanes, tot i que l’exèrcit nord-americà afirma haver destruït diversos vaixells miners iranians. La tensió ha sacsejat els mercats energètics i ha obligat a reaccionar la comunitat internacional. Els membres de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) han acordat desbloquejar 400 milions de barrils de reserves estratègiques —l’equivalent a uns 20 dies de trànsit normal per Ormuz— en la que seria l’operació més gran d’aquest tipus a la història. La Casa Blanca, preocupada per la crisi, hi participarà. El secretari d’Energia, Chris Wright, ha anunciat que aportaran 172 milions de barrils procedents de la seva Reserva Estratègica. El procés trigarà uns 120 dies a completar-se.

Disminució del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz / EFE
Disminució del trànsit marítim a l'estret d'Ormuz / EFE

“Una guerra sense fi”

Més enllà del discurs triomfalista de Trump, diverses comunicacions internes apunten a un escenari molt menys optimista. Segons han explicat a Axios alts funcionaris nord-americans i israelians, Washington i Tel-Aviv ja es preparen per a almenys “dues setmanes més d’atacs” contra l’Iran. Alhora, als passadissos del Congrés creix la percepció que l’administració està improvisant. El senador demòcrata Chris Murphy, representant de Connecticut, va relatar després d’una sessió informativa amb l’executiu republicà que les reunions amb el govern es fan a porta tancada perquè “Trump no pot defensar aquesta guerra en públic”. Segons Murphy, en aquella trobada els responsables de l’administració van admetre que “no tenen cap pla” per reobrir l’estret d’Ormuz i que tampoc saben com fer-ho “de manera segura”. L’estratègia actual de Washington passa per destruir míssils, vaixells i fàbriques de drons iranians de manera massiva. Però, segons el senador, hi ha una pregunta que ningú sap respondre: què passarà quan cessin els bombardejos i l’Iran torni a produir armament? La resposta del gabinet de Trump va ser continuar atacant, un escenari que Murphy resumeix com “una guerra sense fi”.

Pel que fa a l’estabilitat del règim persa, durant les setmanes prèvies a l’esclat de la guerra, Trump havia instat els iranians que havien sortit als carrers per protestar contra la crisi econòmica a revoltar-se contra el poder. Aquelles mobilitzacions, però, van ser reprimides amb una duresa extrema per les forces de seguretat, amb desenes de milers de morts. Després dels primers bombardejos dels Estats Units i Israel, el president nord-americà va tornar a animar la població a iniciar una revolució, aprofitant que Khamenei havia mort en un dels atacs. Però la realitat sobre el terreny ha estat molt diferent. Els carrers de Teheran continuen pràcticament deserts. El temor als bombardejos pesa més que l’esperit revolucionari, així com el profund antiamericanisme arrelat en una part de la societat arran de la dictadura del Xa Mohammed Reza Pahlavi.

En aquest context, Trump ha anat rebaixant les seves aspiracions. Sense tropes sobre el terreny i limitant-se als bombardejos aeris, la mateixa Casa Blanca assumeix que la República Islàmica difícilment s'esfondrarà. El president ja no parla obertament d’un canvi de règim i ha passat a aspirar, com a molt, a influir en l’elecció del nou líder, com ja va fer a Veneçuela després de la captura de Nicolás Maduro. Tampoc ho ha aconseguit. L’Assemblea d’Experts ha designat finalment Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem, un perfil que no agrada a Trump. De portes endins, el senador present a la sessió informativa sobre la guerra va afegir que “el canvi de règim tampoc és a la llista”.

Els nord-americans rebutgen la guerra

La guerra és profundament impopular entre l’opinió pública nord-americana. Segons un sondeig de Reuters/Ipsos, només un 25% dels ciutadans donen suport als atacs dels Estats Units contra l’Iran. Paral·lelament, l’índex d’aprovació de Trump com a president també es manté molt baix. El sondeig de la CNN de l’11 de març situava el vot favorable al voltant del 38%, mentre que un 59% el desaprovaven. El líder de la Casa Blanca es troba en una posició molt complicada. Mentre continua reivindicant èxits militars a l’Orient Mitjà, l’Iran manté la seva capacitat de resposta i la crisi energètica continua tensionant els mercats. El relat de Washington parla d’un conflicte a punt d’acabar, però els fets apunten al contrari. Trump es troba en un atzucac, i és encara més preocupant per a l’actual gabinet republicà tenint en compte que les midterm estan cada vegada més a prop. Uns mals resultats podrien debilitar encara més la posició del president al Congrés i obrir la porta a iniciatives com un eventual impeachment.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!