La magnitud real de la repressió a l’Iran podria ser molt més esfereïdora del que s’havia admès fins ara. Segons ha revelat la revista Time, dos alts funcionaris del Ministeri de Salut iranià, que han parlat sota condició d’anonimat, asseguren que només els dies 8 i 9 de gener podrien haver mort fins a 30.000 persones als carrers del país en el marc de les protestes massives contra el règim islàmic. Aquest recompte intern, fins ara desconegut, multiplica de manera exponencial les xifres oficials difoses pel govern de l’aiatol·là Ali Khamenei, que el 21 de gener situava el balanç en 3.117 morts des de l’inici de les mobilitzacions. També supera de llarg els registres que compilen les organitzacions de drets humans. L’agència Human Rights Activists, amb seu als Estats Units, havia confirmat 5.459 víctimes mortals i investigava 17.031 casos addicionals, lluny, en qualsevol cas, de la xifra de 30.000 aportada per aquestes fonts internes.

La magnitud de la xifra revelada aquest diumenge és tan desproporcionada que fins i tot l’aparell repressiu de l’Estat s’hauria vist desbordat. Segons les fonts consultades per Time, els serveis de seguretat iranians van massacrar tantes persones aquell dijous i divendres que la capacitat del règim per gestionar els cossos va col·lapsar en poques hores. Les existències de bosses per a cadàvers es van esgotar als hospitals i tanatoris, i les ambulàncies van resultar del tot insuficients per assumir el volum de morts que arribaven dels carrers. Davant d’aquesta situació, els remolcs van començar a substituir els vehicles sanitaris per traslladar els cossos.

La brutalitat dels dies 8 i 9 de gener no només queda reflectida en els testimonis interns del règim, sinó també en els registres mèdics. Segons explica Time, la xifra de més de 30.000 morts en 48 hores concorda amb un recompte independent elaborat per metges i primers auxiliars, que van recopilar dades dels hospitals de tot el país. Aquest registre situava en 30.304 les morts vinculades a les protestes fins divendres, segons el doctor Amir Parasta, cirurgià oftalmològic germanoiranià que ha sistematitzat la informació. Parasta adverteix, però, que aquesta xifra no inclou les víctimes ingressades en hospitals militars, els cossos traslladats directament a morgues ni les morts ocorregudes en zones on no ha arribat la investigació. “Ens estem acostant a la realitat”, ha declarat, “però suposo que les xifres reals encara són molt més altes”.

Protestes insòlites

Arreu de l’Iran, l’horror es va estendre com la pólvora quan els carrers de desenes de ciutats es van convertir en autèntics camps d’execució, després de dies de mobilitzacions massives iniciades el 28 de desembre. El que va començar com un clam per alleujar una economia en caiguda lliure es va transformar ràpidament en un crit obert per la fi del règim islàmic. Durant la primera setmana, les forces de seguretat havien respost a part de les protestes amb mitjans principalment no letals. Tot això va canviar, però, el cap de setmana del 8 de gener, quan les manifestacions van assolir el màxim d’intensitat després que diversos grups de l’oposició, inclòs Reza Pahlavi, fill exiliat de l’antic xa de l’Iran, instessin la població a sumar-se al carrer, mentre el president dels Estats Units, Donald Trump, reiterava les seves promeses de protegir-los. L’assistència internacional, però, no ha arribat mai.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!