La campanya militar d’Israel contra objectius energètics iranians ha colpejat refineries i dipòsits de combustible a la zona de Teheran. Els atacs aeris del cap de setmana van provocar grans columnes de fum negre visibles des de diversos punts de la capital, en una escena que alguns residents van descriure com “apocalíptica”. Tot i això, una infraestructura clau del país continua intacta: l’illa de Kharg.
Situada al golf Pèrsic, a uns quaranta quilòmetres de la costa iraniana, Kharg és el principal centre d’exportació de petroli del país. Per aquesta petita illa coral·lina —d’uns vuit quilòmetres de longitud— passa aproximadament el 90% del cru que l’Iran ven als mercats internacionals. Malgrat la seva importància estratègica, fins ara ni els Estats Units ni Israel l’han convertida en objectiu directe dels bombardejos.
La importància de l'illa de Kharg
Els analistes apunten a una raó principal: l’impacte que tindria sobre el mercat energètic global. Un atac contra Kharg podria deixar fora de circulació la major part de les exportacions de petroli iranià, fet que dispararia els preus internacionals del cru. Alguns experts del sector energètic calculen que el barril podria superar fàcilment els 150 dòlars si les instal·lacions quedessin fora de servei durant un període prolongat.
Actualment, el petroli ja s’ha encarit en les últimes setmanes per la tensió regional i pel temor a represàlies iranianes al golf Pèrsic. Aquestes preocupacions han reduït el trànsit de petroliers a l’estret d’Ormuz, una de les rutes energètiques més importants del planeta.
Kharg és el punt final dels oleoductes que transporten el cru procedent dels principals jaciments de l’Iran, situats al centre i a l’oest del país. Les seves instal·lacions portuàries permeten carregar grans petroliers gràcies a la proximitat amb aigües profundes, una característica que no es troba en bona part del litoral iranià.
En condicions normals, entre 1,3 i 1,6 milions de barrils diaris surten d’aquesta terminal cap als mercats internacionals. Segons estimacions de bancs d’inversió, l’Iran hauria incrementat el volum exportat fins a uns tres milions de barrils al dia en els mesos previs a l’escalada militar, previsiblement per reforçar els ingressos abans d’un possible conflicte. A l’illa també s’hi acumulen reserves que poden superar els 18 milions de barrils.
Què passaria si ataquessin aquesta infraestructura?
Malgrat tot, la possibilitat d’atacar Kharg ha aparegut en debats dins de l’administració nord-americana. Alguns assessors han suggerit que neutralitzar aquesta infraestructura podria debilitar severament l’economia iraniana, ja que el petroli és la principal font d’ingressos del país. Sense la capacitat d’exportar cru, argumenten, el govern tindria moltes més dificultats per sostenir el seu aparell estatal.
Altres analistes, però, adverteixen que el cost econòmic i polític d’una operació així podria ser molt elevat. La destrucció de la terminal petroliera podria provocar un xoc energètic global en un moment en què el mercat ja està tensionat per altres interrupcions de subministrament a la regió.
També hi ha consideracions a llarg termini. Alguns experts assenyalen que eliminar completament la capacitat exportadora de l’Iran podria perjudicar qualsevol hipotètic govern futur que substituís l’actual règim, ja que privaria el país d’una font d’ingressos essencial per reconstruir l’economia.
Finalment, hi ha el factor militar. Tot i que un bombardeig aeri podria danyar instal·lacions concretes, capturar o controlar l’illa requeriria una operació molt més complexa i sostinguda que una simple incursió. Per això, de moment, Kharg continua fora de la llista d’objectius immediats, encara que la seva importància la manté al centre dels càlculs estratègics de la guerra.