Setmana calenta per a Groenlàndia i la geopolítica mundial. L’interès nord-americà, que s'ha fet famós amb les declaracions del president dels EUA, Donald Trump, sobre la compra de l’illa i fins i tot, amb una possible intervenció militar, té arrels molt més profundes: l’illa és una peça clau per a la vigilància i el control estratègic de l’Àrtic, on les rutes marítimes i la proximitat amb Rússia i Canadà donen un valor geopolític extraordinari.
Bases nord-americanes: història i funció
La presència militar dels EUA a Groenlàndia es remunta a mitjan segle XX. La més coneguda és Pituffik Space Base (abans Thule Air Base), establerta el 1951 amb l’aprovació de Dinamarca. Situada al nord-oest de l’illa, permet controlar el GIUK Gap –el corredor per on poden travessar submarins i avions militars cap a l’Atlàntic Nord– i vigilar possibles llançaments de míssils. Aquesta base forma part del sistema d'alerta primerenca BMEWS i està connectada amb el NORAD, el sistema de defensa continental nord-americà.
Altres projectes històrics, com Camp Century i Projecte Iceworm, buscaven desplegar míssils balístics sota el gel i construir túnels per a armes nuclears, demostrant que l’interès dels EUA a Groenlàndia sempre ha estat tant defensiu com estratègic. Aquestes instal·lacions han convertit l’illa en un punt clau per a la projecció de poder, vigilància i control de rutes marítimes emergents a mesura que l’Àrtic es torna més accessible per efecte del desgel.
Quines són les funcions de les bases militars?
Aparentment, les bases disposen i fan accions de vigilància i alerta primerenca a través de radars i sensors per detectar míssils i moviments militars. La projecció de poder a l’Àrtic també és un element clau. Això inclou possibilitat de desplegar avions, submarins i equips militars ràpidament.
Per altra banda, també hi ha la voluntat de control de rutes marítimes, especialment del pas del Nord-oest, que connecta Europa i Àsia. Finalment, i no menys important, el suport a operacions de la OTAN. Groenlàndia és un punt estratègic per exercicis i coordinació internacional. Aquestes funcions converteixen l’illa en un hub militar i logístic de primer nivell, molt més valuós que la seva població reduïda o els recursos naturals.
Les bases com a argument de Trump
És important precisar: Trump no pot apropiar-se formalment de Groenlàndia gràcies a les bases. Les instal·lacions existeixen sota acords amb Dinamarca, i la sobirania de l’illa continua sent groenlandesa i danesa. Però les bases funcionen com a pal de paller de l’estratègia nord-americana. La seva existència reforça l’argument que Groenlàndia és vital per la defensa nacional i la projecció de poder a l’Àrtic. Així, la Casa Blanca pot justificar un interès intens sense necessitat de violar acords internacionals, utilitzant la presència militar com a argument geopolític i diplomàtic.
Rutes àrtiques i rivalitats globals
L’Àrtic és un escenari en què Rússia i la Xina també volen establir presència. Groenlàndia controla la “porta oriental” del pas del Nord-oest, una ruta marítima que uneix Europa i Àsia amb menys temps que els canals tradicionals. Les bases nord-americanes permeten vigilar qualsevol moviment estratègic i prevenir que potències rivals guanyin influència. Segons experts, el control estratègic de Groenlàndia és comparable a la importància històrica del Canal de Panamà: assegurar rutes vitals, projectar poder i mantenir l’avantatge en zones claus del comerç i la defensa.
Dinamarca i la sobirania groenlandesa
Malgrat la pressió geopolítica, Dinamarca manté la seva autoritat sobre Groenlàndia, i les autoritats han deixat clar que l’illa no està a la venda. La presència nord-americana es combina amb la necessitat de respectar sobirania i aliances internacionals, un equilibri delicat entre defensa, geopolítica i diplomàcia.
El cas de Groenlàndia il·lustra com les superpotències poden usar instal·lacions militars existents per justificar objectius geopolítics sense alterar formalment la sobirania. L’estratègia nord-americana mostra la tensió constant entre interès militar, seguretat nacional i respecte al dret internacional.
A més, l’obsessió de figures com Trump per “tenir el control” de l’illa revela la temptació de transformar bases defensives en arguments de domini territorial, tot posant en risc normes establertes i aliances consolidades. Groenlàndia és, així, un exemple clar de com la geopolítica moderna es juga sobre el gel: un territori petit, però estratègic, on cada base és molt més que una simple instal·lació militar.