Les eleccions legislatives d’Israel obren ara un període d’incertesa política. Amb el 76,8% dels vots escrutats, el bloc del primer ministre Benjamin Netanyahu suma 54 escons, mentre que l’oposició liderada per Gadi Eisenkot n’obté 47. Les formacions palestines, que han augmentat la seva representació, reuneixen els 19 escons restants, segons les dades provisionals difoses pel Comitè Electoral Central. Cap dels dos blocs principals arriba als 61 diputats necessaris per obtenir la majoria absoluta a la Knesset, el Parlament israelià. El recompte encara pot modificar el repartiment d’escons, però el resultat ja apunta a unes negociacions complexes. La pregunta central és qui aconseguirà reunir prou suports per formar un executiu i quines concessions haurà de fer per aconseguir-ho.
Herzog haurà de decidir qui intenta formar govern
Un cop certificats els resultats, el president israelià, Isaac Herzog, iniciarà una ronda de consultes amb els representants dels partits que hagin obtingut representació parlamentària. Durant aquestes reunions, les formacions podran recomanar quin candidat consideren més adequat per encapçalar el pròxim govern.
Herzog haurà d’encarregar la formació de l’executiu a un diputat que consideri que té possibilitats d’obtenir la confiança de la Knesset. Això significa que el mandat no correspon necessàriament al líder del partit més votat, sinó al candidat que tingui més opcions d’articular una majoria parlamentària.
El candidat designat disposarà inicialment de 28 dies per negociar una coalició, amb la possibilitat que el president li concedeixi una pròrroga de fins a 14 dies addicionals. Si fracassa, el mandat pot passar a un altre diputat. Si tampoc no s’aconsegueix formar govern pels procediments previstos, el país podria encaminar-se cap a unes noves eleccions.
Els partits palestins, al centre de les negociacions
L’aritmètica parlamentària situa les formacions palestines en una posició decisiva. Amb 19 escons segons les dades provisionals actuals, el seu suport podria permetre a Eisenkot intentar superar el llindar de la majoria absoluta. Per fer-ho, però, hauria de negociar amb la Llista Conjunta i Ra’am, dues formacions amb trajectòries i plantejaments polítics diferents.
Aquest escenari presenta dificultats. Netanyahu ha rebutjat públicament un govern que depengui del suport dels partits àrabs, mentre que Eisenkot ha plantejat condicions per negociar amb algunes d’aquestes formacions. Per tant, disposar dels escons necessaris sobre el paper no garanteix que les converses acabin en un acord.
Una coalició d’unitat, una alternativa incerta
Una altra possibilitat seria intentar un govern d’unitat entre els principals partits, però aquesta via també topa amb obstacles polítics. Eisenkot ha descartat governar amb Netanyahu, de manera que un acord entre tots dos no sembla, ara mateix, una sortida fàcil.
Israel entra així en una fase en què el recompte definitiu, les recomanacions dels partits al president i les negociacions postelectorals determinaran el futur executiu. Netanyahu continua al davant en escons, però la victòria electoral no li garanteix continuar governant. I l’oposició, malgrat les seves opcions d’articular una majoria alternativa, haurà de demostrar que pot superar les seves diferències i arribar a un acord amb els partits palestins.