Espanya es queda sense escut antimíssils. El canceller alemany, Olaf Scholz, no va trobar el moment per proposar-li a Pedro Sánchez a la cimera bilateral de la setmana passada a la Corunya, si volia signar la carta d'intencions per construir un sistema de defensa antimíssils a escala europea. Si bé els dos mandataris es van posar d'acord sobre el Midcat, sembla que l'alemany ha deixat l'espanyol fora d'aquest projecte, al qual ja s'han sumat 15 països. En declaracions a la premsa des de Brussel·les, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha volgut treure-li ferro a la situació, tot al·legant que Alemanya està portant el projecte "de manera unilateral", el que significa que han triat no comptar amb ells. "Més endavant si hi hagués una petició expressa, que no s'ha realitzat per part d'Alemanya, l'atendríem", ha assegurat. A banda d'això, la titular de Defensa espanyola també ha reconegut que la possibilitat d'un atac nuclear per part de Rússia "està sobre la taula". “Jo espero que aquest escenari no es produeixi”, ha insistit Robles, i ha lamentat que “si hi hagués alguna mena d'atac nuclear, que evidentment ningú descarta, seria terrible per a tots".

Escut del cel europeu

15 aliats de l'OTAN (14 membres i Finlàndia) estudien posar en marxa un sistema de defensa aèria antimíssils. Sota el nom 'Iniciativa Escut del Cel Europeu', els estats membres busquen adquirir equips de defensa per tenir una xarxa de seguretat que s'estengui per tot el continent. De moment, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica, Txèquia, Bulgària, Estònia, Letònia, Lituània, Països Baixos, Hongria, Noruega, Eslovàquia, Eslovènia, Romania, i Finlàndia han signat la iniciativa. Dimecres passat, el president Sánchez, va reconèixer després de reunir-se de manera unilateral amb Scholz que no havia abordat l'escut antimíssils que planteja Alemanya, encara que va avançar que el seu Executiu el discutiria "quan sigui objecte de debat".

Més diners per a Defensa

Preguntat per l'augment en la despesa en Defensa en el projecte de pressupostos generals de l'Estat per a 2023, Sánchez va defensar que "el govern d'Espanya, en un context tan complex des del punt de vista econòmic, social i geopolític, va aprovar ahir en el Consell de Ministres un pressupost" que implica, segons Sánchez, "estabilitat, protecció i fiabilitat", tres matèries que ha considerat fonamentals. L'estabilitat "és un actiu que ofereix el govern amb aquests pressupostos al país", mentre que la protecció arriba "amb una inversió social sense precedents". La fiabilitat està vinculada amb la demanda internacional d'augmentar la despesa en Defensa, va assegurar el mandatari. "En un moment en què es demana major compromís i major aportació a la seguretat internacional, Espanya el que fa és complir amb els seus compromisos", ha agregat.