La guerra entre els Estats Units, Israel i l’Iran arriba al seu dia 32 amb una escalada de tensió marcada per noves amenaces polítiques, incidents sobre el terreny i un impacte creixent en els mercats energètics globals. El conflicte, lluny d’apropar-se a una resolució, es manté en un equilibri fràgil entre la pressió diplomàtica i el risc d’una confrontació més àmplia.
El president nord-americà, Donald Trump, ha tornat a elevar el to en les darreres hores amb advertiments directes contra infraestructures clau iranianes. Ha reiterat que els Estats Units podrien atacar instal·lacions elèctriques i petrolieres si Teheran no accepta un acord per posar fi al conflicte i reobrir l’estret d’Ormuz, un pas marítim essencial per al comerç mundial de petroli. Aquest ultimàtum arriba després que la Casa Blanca hagi ajornat en dues ocasions el termini inicial, mantenint la incertesa sobre els pròxims moviments.
La diplomàcia, un camí complicat
Malgrat el llenguatge contundent, des de Washington es continua insistint que els canals diplomàtics continuen oberts. Portaveus del govern asseguren que les converses amb representants iranians avancen de manera positiva, tot i que no s’han donat detalls concrets sobre els interlocutors ni el contingut de les negociacions. Paral·lelament, els Estats Units han desplegat més tropes a l’Orient Mitjà amb l’objectiu de tenir més marge d’actuació mentre es busca una sortida negociada.
Des de l’Iran, però, el missatge és molt menys conciliador. Autoritats del país han qualificat les exigències nord-americanes d’excessives i poc realistes, evidenciant la distància entre les dues parts. Aquesta divergència també es reflecteix en les decisions sobre l’estret d’Ormuz, on Teheran ha aprovat la imposició de peatges als vaixells que hi transiten, una mesura que podria tensar encara més el comerç internacional.
Augmenten els incidents sobre el terreny
En aquest context, els incidents sobre el terreny continuen augmentant la preocupació internacional. Un petrolier kuwaitià ancorat a Dubai ha estat impactat per un atac que s’atribueix a un dron iranià. Tot i que no s’han registrat víctimes, l’embarcació, carregada de cru, podria provocar un vessament amb conseqüències mediambientals importants.
Al mateix temps, la violència s’estén a altres punts de la regió. Al sud del Líban, dos cascos blaus de les Nacions Unides han mort en un incident que encara s’està investigant. És el segon episodi mortal que afecta forces de pau en pocs dies, fet que ha motivat la convocatòria d’una reunió urgent del Consell de Seguretat de l’ONU. També al Líban, un atac israelià ha causat la mort d’un soldat i ha deixat diversos ferits en un punt de control militar.
D’altra banda, a l’Iran, un bombardeig atribuït a forces nord-americanes i israelianes ha impactat un orfenat recentment construït, provocant almenys dues víctimes mortals. L’atac ha generat crítiques per l’afectació a infraestructures civils, un aspecte que experts recorden que podria constituir un crim de guerra.
Tot plegat té un reflex immediat en els mercats. El preu del petroli ha superat els 100 dòlars per barril, una xifra que no es veia des de fa més de dos anys, impulsada per la inestabilitat i el temor a interrupcions en el subministrament. La combinació de pressió militar, incertesa diplomàtica i riscos econòmics manté la comunitat internacional en alerta davant l’evolució del conflicte.