A l’illa que conformen els carrers dels il·lustres granollerins Josep Anselm Clavé i Josep Barangué Bachs, entre Marià Maspons i Agustí Viñamata, s’hi combinen tradició i modernitat: a l’oest, la mítica Fonda Europa; a l’est, un restaurant obert ara farà un any, el 3Grillats.
Ells mateixos diuen que fan una cuina ‘amb tradició i espurna’, que no tem l’ortodòxia i que, de fet, beu de la història de la cuina per jugar amb les seves normes. Tot això es comprèn en endinsar-nos en un espai amplíssim de factura minimalista i industrial que ha sabut incorporar la calidesa autòctona arreu però, sobretot, en el tracte amb el client. Perquè si bé la proposta és desenfadada, el servei de sala i l’execució dels plats es fa amb rigor i màxima professionalitat. Entusiasma veure com un restaurant mogut per treballadors tan joves aconsegueix, en un ambient informal, fer lluir perfectament el yin i yang catalans: el seny i la rauxa.
Els entrants, servits en una safata que em recorda a aquells restaurants clàssics dels 80 i 90, són un seguit de bones idees que van des de l’amanida de tomàquets als macarrons de la iaia Fina
La carta comença amb l’ostra més nostrada, del Delta, que pot prendre’s al natural o amb un condiment lleugerament picant i àcid a base de kimchi i yuzu. D’aquesta primera secció de snacks individuals també triem el panipuri, una elaboració típica de l'Índia i el Pakistan, on una massa inflada s’omple d’una barreja de llegums condimentats que aquí canvien per tonyina i salmorejo. El biquini de picanya madurada és un mos golafre i rodó, una opció segura que agradarà a tots els públics.
Els entrants, servits en una safata que em recorda a aquells restaurants clàssics dels 80 i 90, són un seguit de bones idees que van des de l’amanida de tomàquets als macarrons de la iaia Fina, passant també pel que demanem: bolets a la carbonara, un plat que és un triomf de sabors complementaris; i calamars i herbes aromàtiques, una ració abundant de calamars arrebossats, cruixents, amb una salsa agredolça que no embafa gràcies a la presència d’un bon tou de menta, coriandre i col llombarda.
Ja a punt de sortir rodolant, arriben els fideus a la cassola amb botifarra i gamba, un mar i muntanya ben filat, gustós, addictiu, amb profunditat que no es fa pesada i un punt del fideu idoni. Hem acompanyat el menú amb un vi de la comarca: Oriental, una Muscat d’Alexandria lleugera i aromàtica del celler Bardissots, un projecte dels vinyaters Oriol Artigas, Pilar Rosell i Pep Pou al nord d’Alella. Per acabar, un bon flam de vainilla acompanyat de trossos de panettone marcats a la graella d’aquests 3 grillats que estan fent feliç Granollers amb idees felices, diferents i ben treballades.