Crec que no fem prou cas al Maresme. Quan pensem en platges, la ment va cap a la Costa Brava o la costa Daurada. I per dinar o per sopar, pocs cops pensem que a la vora de Barcelona hi ha restaurants amb un especial encant fent allò que millor sabem fer al Mediterrani: que a taula t’hi sentis com a casa. I això fan precisament al Celler La Llosa de Sant Pol de Mar, on el seu celler ben seleccionat ja és motiu de pelegrinatge per als apassionats, i la tria dels plats que ofereixen fa que sigui un restaurant imprescindible de la vil·la veïna de Canet de Mar i de Calella.
Sant Pol de Mar és preciós. Val la pena anar-hi, voltar-hi, banyar-se en alguna de les seves platges. Té un petit inconvenient, però: que els caps de setmana d’estiu els aparcaments del poble es posen com un ou ben d’hora. Malgrat això, per poder passar una estona al Celler La Llosa, vindria en bicicleta des de casa, sabent que a taula m’espera bona teca i bon vi, i en acabat, una platja a pocs minuts on remullar-me i descansar a la sorra.
'Volem fer una cuina dinàmica, senzilla i atractiva, on el producte sigui l’estrella, sense massa filigranes, prioritzant l’estacionalitat i la proximitat'

El lloc que ara ocupa el Celler La Llosa era, abans, simplement La Llosa: "Havia passat per moltes mans'', explica Nico Brunet, copropietari juntament amb Anna Grasa i Jess Gregori. "Va ser un restaurant emblemàtic de cuina catalana a Sant Pol''. L’afegit de 'celler' en aquesta nova etapa marca un punt diferencial i definidor perquè el vi, aquí, pren un gran protagonisme, i la carta s’ha fet posant èmfasi en referències de petits cellers, ''amb ànima", diu Brunet, i de mínima intervenció. ''Volem fer una cuina dinàmica, senzilla i atractiva, on el producte sigui l’estrella, sense massa filigranes, prioritzant l’estacionalitat i la proximitat'', comenta pel que fa als plats.

El diumenge d’agost que vaig a La Llosa és ben bé així, poc aparcament, però en trobem, fa un dia esplèndid, l’aigua és clara i d’un blau hipnòtic, la platja és tranquil·la i no gaire plena, i dinem la mar de bé. Comencem per unes anxoves que amb molt d’encert trobem descansant sobre uns sobaos a la planxa guarnits amb una estrella de mantega (10,50 € / 3 u.). Em fa enveja aquesta anxova, tan maca i evocadora, i penso que, en unes hores, jo també seré aquesta anxova, estesa sobre la flonja sorra de platja. Arriba, tot seguit, l’ensaladilla russa amb sardina i maionesa fumada (8,90 €), amb piparres i taralli, més lleugera que les habituals ensaladilles, cosa que pot sorprendre a l’inici, però també és d’agrair quan la temperatura s’enfila i la comanda és extensa.
No ens endinsem en la secció d’ous, però quan torni segur que atacaré un plat d’ous amb patates i samfaina amb vel d’aglà o un de més clàssic, amb pernil ibèric, i tampoc em deixaré l’escalivada, la croqueta ni el carpaccio de gamba de Palamós certificada

Fem també una cassoleta de pop blanc encebat (13,50 €), que normalment és de cananes, però el mar no n’ha dut. Està feta amb molta ceba i un pensament de brandi, i em recorda al gust de casa, al guisat català mariner per excel·lència. Han sabut donar-li al pop bona textura i el pop, agraït, ha copsat tots els sabors de la cassola, i ara ens els regala tentacle a tentacle. La carta té també una secció de coques fines: n’hi ha de sobrassada amb formatge i mel, de carabassó, tomàquet semisec, ceba, stracciatella fumada i ximixurri, d’anxoves, tomàquet fresc i bruschetta d’olives, de carpaccio de vaca Angus, parmesà, ruca i vinagreta de llimona, i de pebrot del piquillo confitat amb bull negre de Cal Tomàs, la que triem.

Per acabar, entrama (25 €), també de Cal Tomàs i ecològica, com tota la carn que fan a la brasa, acompanyada de pebrots de Padrón i de patates fregides, amb un pes d’uns 250 g, tendra i regada amb un molt bon ximixurri. No ens endinsem en la secció d’ous, però quan torni segur que atacaré un plat d’ous amb patates i samfaina amb vel d’aglà o un de més clàssic, amb pernil ibèric, i tampoc em deixaré l’escalivada, la croqueta ni el carpaccio de gamba de Palamós certificada. De postres, la sopa de maduixes amb gelat de mató i crumble (8 €), perquè mai sobren unes postres de maduixa en temporada que, després, les trobarem a faltar, i el pa amb xocolata, oli i sal (8 €). Per qui vulgui fer una copa que emboliqui els dolços, el Celler La Llosa té tres parells de vins a copes seleccionats amb traça i amb la passió de qui vol donar als clients un estàndard de qualitat alt en tot allò que posa a taula.