“No fem cuina mediterrània ni cuina fusió; fem la nostra cuina, la més personal”, enraonen els xefs Dani Moreno i Sandra Fernández. Xerro amb aquesta parella d'amics després que em parlessin meravelles d'aquest local enclaustrat al bell mig de Sabadell. Oberts des de 2019, el restaurant Rice aposta per una cuina casolana, innovadora i arrelada al territori, amb especial atenció als arrossos i postres d’elaboració pròpia.
Rice: dos joves enamoren Sabadell amb un menú degustació que et deixa sense paraules
La meva visita se centra a tastar el descomunal menú degustació que han dissenyat Moreno i Fernández per a la primavera-estiu. Des de finals de maig i fins a finals d'octubre aproximadament, els comensals s'hauran de rumiar molt bé si opten per una carta atractiva i farcida de bones propostes o l'irresistible menú degustació conformat per 7 passis i 3 postres. En total, deu plats a raó de 50 € per impressionar els paladars locals que s'acosten fins al carrer Raval de Dins, 12.
Un menjador petit amb espai per a 25 comensals em dona la benvinguda en aquest restaurant que ràpidament em guanya amb el somriure del Dani i la Sandra, tant bon punt entro per la porta. “No és cap pressió estar de cara al públic”, assevera en Dani. Ans al contrari, “a mi m'encanta observar la gent, les cares que posen quan tasten els plats, tenir aquest feedback natural i sincer és el millor”, afegeix la Sandra. Precisament, aquest fet de tenir aquesta cuina oberta a tot el restaurant amb la barra i els vidres com a única separació és, sense cap mena de dubte, un gran punt a favor perquè mentre gaudeixes a través del gust dels plats que preparen, et delectes visualment amb el xup-xup de les cassoles i les seves quatre mans treballant enèrgicament i dolça per la cuina amunt i avall.
Així doncs, m'assec a taula i de seguida m'arriba el primer protagonista del dia. Un gaspatxo de maduixes i vieira fumada que anticipa l'alt nivell del menú que han creat aquest parell de genis. El foie micuit fet a casa és el segon passi de la jornada, en una esvelta i artística presentació gràcies als colors i formes de la xocolata blanca amb amaretto i el coulis de fruits vermells. Acompanyat d'unes torrades, m'obligo a anar ben a poc a poc perquè aquest plat aguanti més minuts a taula que el gaspatxo.
Continuem amb l'escamarlà amb crema de pèsols i menta, una recepta fascinant a través d'aquest escamarlà impecablement cuit, tendre i suculent, que es fon amb la dolçor subtil de la crema de pèsols. I gens menyspreable el toc de menta hi aporta frescor i elegància primaveral. En racions adequades i un ritme àgil i mesurat per als estómacs, m'enorgulleix veure la coordinació d'aquests dos joves cuiners i com s'entenen amb harmonia. Però ara toca parlar del quart plat, un escandalós arròs melós de gamba vermella, “un imprescindible de la casa, hi és des de sempre i és un bàsic innegociable al menú”, em xiuxiueja en Sergi Calaff, cap de sala del Rice.
Arribem a la meitat del dinar amb el suquet de peix. Intens i profund, embolcalla el corball amb calidesa marina. La cocció a baixa temperatura respecta la textura del peix, que es desfà amb suavitat i delicadesa. Després d’un viatge serè per les aigües del mar, el menú enceta una nova travessa: la terra pren protagonisme i ens convida a endinsar-nos en sabors més densos i tel·lúrics.
Concretament, un duet de carn contundent, preciós, gloriós i cuinat amb gran mestria. D'una banda, el melós de vedella amb cremós de patata lila, tòfona i reducció de la mateixa salsa de la carn; de l'altra, el caneló de pollastre de corral, amb crema de prunes i pinyons. Dues propostes de caràcter terrenal i ben contrastades: la primera, rica i voluptuosa; la segona, delicada i nostàlgica, amb reminiscències de rostits familiars i sabors dolçament arrodonits.
El Dani i la Sandra són pioners a Sabadell. “Busquem marcar la diferència amb un menú que no es troba enlloc més a la ciutat”. Però no només això, sinó que treuen pit i mostren l'orgull de proclamar als quatre vents aquesta passió per cuinar i “ensenyar que la gent jove podem fer coses molt grans”. Així, han enamorat tota la parròquia de la cocapital del Vallès Occidental, però també un públic català que ve des de Sant Cugat, Cerdanyola i fins i tot Manresa.
I arribem a les postres, la part final d'aquest menú on brilla la Sandra. Per començar, una sorpresa: el tutti frutti. Són diverses fruites que coneixem tots, però en colors i formes no habituals. Ho proposen com un joc al comensal, perquè la cuina també és diversió i investigació. No desvelaré quines fruites tenia jo —ni tampoc posaré cap imatge d'aquestes postres— perquè us atreviu a tastar-les i us endinseu en el joc.
La crema catalana a la nostra manera és una escuma de crema catalana amb el caramel líquid, carquinyoli i llima ratllats per sobre. Totes les postres són casolanes com ho és l'última proposta que em presenten a taula que és el petit four: un núvol de maduixa amb llima; una roca de patata fregida amb xocolata; una galeta de xocolata casolana amb caramel salat; i, finalment, la galeta-mojito.