El nord-oest de Barcelona té nom i cognom: Sarrià-Sant Gervasi. Una zona gastronòmica oblidada per l'efervescència —i, no ens enganyem, comoditat— de l'Eixample o Ciutat Vella, entre altres. Amb el caràcter transversal que caracteritza La Gourmeteria i la cerca de bons restaurants arreu de Catalunya i Barcelona, decideixo anar a fer una volta a la part alta de la Diagonal. No és una àrea farcida de nombrosos restaurants de qualitat, però cal saber tenir paciència per a quan arriba l'hora de la veritat saber destriar encertadament. I això és el que em passa quan camino per la Via Augusta i arribo al número 201.
Dos Cucharas: cuina gastronòmica centrada en el producte
Giro a l'esquerra, pujo un parell o tres de petites escales i abans de travessar la porta llegeixo en diagonal el menú de migdia i la carta. “Això m'ho demanaré”, penso en llegir el primer plat de tots. “I això, també”; “i això, tampoc pot faltar”. El talent i les lletres que conformen les paraules que donen nom als plats m'enamoren i m'empenyen a entrar al restaurant Dos Cucharas. A dins, hi conec el cuiner Marcos Pujades i l'impressionant espai on elabora autèntiques meravelles.
Íntim, enorme, romàntic i elegant són els primers adjectius que em transmet el local. Em dirigeixo a una taula rodona pensada per a quatre persones i m'assec en els sofàs grisos esvelts que caracteritzen el local. Una combinació dolça, seriosa i que m'acompanya durant tot l'àpat.
Desesperat per poder tastar tants plats com sigui possible, opto per una fórmula estranya, més típica de qui fa una setmana que no menja res: una barreja de la fantàstica i llarga carta que ofereixen i plats de l'icònic menú de migdia que tenen anunciat de dilluns a divendres. A escollir entre cinc primers plats, sis segons plats i quatre postres. Addicionalment, beguda, pa i postres o cafè: tot plegat per 26,95 €.
Així doncs, aposto per començar fort. El pop a la brasa amb parmentier de patata, oli de pebre vermell i maionesa de kimchi és la primera selecció de la jornada. Continuo el segon acte amb una pintura digna de Joan Miró: el marró daurat amb pinzellades fosques se'm presenta damunt la taula. Es tracta del caneló de pularda amb salsa de foie, bolets de temporada i el suc del seu rostit. “L'objectiu de Dos Cucharas sempre ha estat oferir una cuina amb ànima, que recordi la d'abans, on els sabors, els detalls i el fet de compartir a taula siguin protagonistes”, em confessa en Marcos.
Durant tot el dinar, per cert, em vaig mullant els llavis i delectant-me amb els sabors del Quinze Roures, un vi dels Viticultors de l'Empordà. Un vi blanc perfilat amb intenses aromes de fruita blanca, notes cítriques i tocs de fruits secs i espècies dolces que explica molt bé l'essència dels viticultors de l'Empordà. Així doncs, aquest cupatge de garnatxa vermella i blanca marida tots els plats que tasto al Dos Cucharas.
“És un projecte amb essència pròpia”, m'explica a mig dinar Pujades, “una nova manera de viatjar amb el paladar i d'entendre la gastronomia enfocada a la cuina de mercat i de temporada”. Amb un primer restaurant obert a Sant Cugat el 2019, fa tan sols dos anys que va voler fer el salt a Barcelona i, de moment, l'aposta és tot un èxit: “Volia un restaurant on poder desenvolupar les meves creacions culinàries amb llibertat, cuidar el client de manera propera i que l'experiència fos, per sobre de tot, gaudible”, diu el xef de 35 anys.
No vull perdre tampoc l'oportunitat de tastar les mandonguilles amb salsa, trompetes de la mort i pèsols. Segurament, el plat que em deixa més indiferent de tots, sense baixar del sis, però que tampoc tornaria a demanar. Ho rematem amb una dupla de traca final impressionant. D'una banda, l'arròs melós amb botifarra, costella de porc i carxofes; de l'altra, el plat que més em va encantar: el llenguado amb llimona, mantega i sàlvia que estava per llepar-se'n els dits i deixar el plat net com una patena.
De postres, hi ha diferents opcions com el coulant de xocolata 70% farcit de xocolata blanca amb gelat de vainilla; un sorbet de llimona; un pastís de formatges en textures; o, també, una amanida de fruites de temporada. Finalment, em decanto pel suflé de taronja i Grand Marnier amb gelat de vainilla Bourbon. I, també, la torrada de Santa Teresa feta amb pa de brioix casolà, caramel·litzada amb gelat de llet merengada.