Les ciutats creixen i, quan això passa, la cuina característica d'aquella regió es difumina lentament davant la ineptitud dels qui ens governen. Com a santcugatenc, nascut i criat, tenim el privilegi de viure a un municipi fantàstic, sobretot molt ben situat geogràficament. Aquest tret, però, podria resultar perjudicial en la mesura que any rere any la ciutat del Vallès Occidental va creixent en nombre d'habitants, a causa de la seva proximitat immediata amb Barcelona. Davant d'això, afloren cadenes de menjar ràpid i grups de restauració que els importa ben poc la identitat d'aquella vila.
Bodega Tomàs: 10 anys enlluernant la parròquia de Sant Cugat
I a Sant Cugat del Vallès tenim una identitat de poble. Aquella essència i atmosfera entre la qual es van criar les generacions dels meus avis, però també la dels meus pares. I a través de la gastronomia ho vull recordar i reivindicar. Perquè, tal com he dit en anteriors escrits, la cuina ens diu qui som i què som. Per aquesta raó vull reivindicar en aquestes línies la Bodega Tomàs, un referent de Sant Cugat que està de celebració pels seus 10 anys.
Aquesta petita casa de menjars, amb l'Eduard Tomàs al capdavant, reflecteix perfectament el que vull transmetre. Tradicionalitat amb pinzellades de modernitat. Són els plats de tota la vida, el que conformen l'abecé de qualsevol casa de menjars, però adaptats als nous temps. Mantenir la clientela de sempre, aquells santcugatencs nostrats i criats al llarg dels anys que han vist com perdien aquella cuina que havia inundat els carrers del poble al voltant del Monestir; però, alhora, abraçant també el nou públic que ha apostat per Sant Cugat.
“Durant aquesta dècada hem posat en valor la cuina tradicional que va iniciar el meu pare, adaptant-la als paladars actuals sense perdre l’essència de la recepta original”, m'explica l'Eduard. Així doncs, trobem una espectacular truita de patates i ceba trufada feta al moment amb encenalls de pernil de gla o les carxofes fregides amb romesco.
Cuina catalana tradicional que es complementa encertadament amb propostes més rupturistes i fusions com els takoyakis farcits de botifarra de perol i calamars amb maionesa de mostassa a l'antiga o els yakitoris de pollastre marinat i ceba tendra al teriyaki. Són dos mons que no han d'estar en permanent conflicte i en dimensions oposades, sinó que poden conviure amb harmonia i enamorant els paladars més clàssics amb la serenitat de qui estima els fogons, com és el cas de l'Edu.
Després de fullejar la carta de vins i optar per un Clot dels Oms Chardonnay del Penedès, arrenquem l'aniversari d'una dècada gloriosa amb les croquetes de foie i poma caramel·litzada. El brioixet de tàrtar de gamba vermella amb maionesa de llima i coriandre és magnífic per contrarestar les croquetes i avançar en els entrants. Tapes senzilles, de tota la vida, que no descobreixen res si són les típiques, però que quan estan tan ben treballades com a la Bodega Tomàs delecten qualsevol estómac.
Les textures de tomàquet amb ventresca de tonyina i una base de salmorejo és el preludi a un plat refrescant amb un color cridaner i un mar de textures i sabors impressionants. Parlo del tiradito de corball amb maionesa de kimchi i sobre gaspatxo de maduixes i remolatxa. Una dupla suau que fa repicar els tambors abans d'arrencar amb una tripleta carnívora sensacional per als amants dels bons esmorzars de forquilla del país.
Concretament, parlo del mini entrepà d'entrecot amb allioli i ceba caramel·litzada; de la cassoleta de callos amb capipota a l'estil de l'avi Miquel i del melós de vedella estofat a baixa temperatura amb trompetes de la mort. Sense espai per a les postres i amb la bandera blanca de la rendició del plaer i l'enlluernament culinari, saludo l'Eduard, sempre atent a la cuina i a la sala, i li agraeixo que hagi apostat per la ciutat de Sant Cugat i que per a molts més anys ho continuï fent. Visca la cuina catalana!