A l'Eixample hi ha un xup-xup de cuines d'aquí i d'allà —un dia podríem comptar quantes varietats de gastronomies de països diferents s'hi troben— i entre tota la palla a desgranar podem trobar autèntiques meravelles. Propostes gurmet talentoses i amb coherència en el seu discurs. Avui em desplaço fins al restaurant l'Enric un establiment de tapes i platerets mediterranis, on prima la qualitat de la matèria primera i el producte de temporada.
Restaurant l'Enric: tradició i modernitat
Segurament, necessitaria els dits d'ambdues mans per comptar les visites que he fet al carrer d'Enric Granados per descobrir genis darrere els fogons i cartes sorprenents. En aquesta ocasió, les passes les aturo al número 41 davant d'unes portes de vidre que donen la benvinguda a un petit menjador a mà esquerra i a una barra portentosa a mà dreta. Un estret passadís on es dibuixa la cuina entremig dona pas al segon menjador, no gaire ampli tampoc, però sumant taules queda un restaurant atractiu.
M'hi acosto per tafanejar una mica i contemplar els quadres i la decoració cordial, senzilla i temperamental de l'Enric que em sembla adient amb el que m'han transmès les primeres vibracions només entrar-hi. La il·luminació i la llum natural que hi entren és agradable per començar a fullejar la carta d'avui.
Per obrir la gana hi ha una selecció de platets d'embotits ibèrics, pernil ibèric DO Guijuelo, taula de formatges artesans, pebrots del Padrón, coca de verdures escalivades amb anxoves o formatge vegà, esqueixada de bacallà, les patates braves de la casa amb salsa Chipotle o els calamars a l'andalusa amb maionesa de gingebre i llima, entre molts plats.
Jo em decanto pels cruixents de brie amb melmelada de fruita vermella i el reguitzell de croquetes que elaboren artesanalment als fogons de l'Enric. Croquetes de gorgonzola i croquetes de cua de bou estofada són les que demanem per acabar de complementar els entrants.
A continuació, arriben el torns dels tàrtars. Tàrtar de tonyina i alvocat i tàrtar de salmó amb mango i poma. Dues excel·lents opcions que requereixen fer espai a l'estómac i amb una delicatessen única. Però cal saber dir prou i fer lloc per a imminents sorpreses. Com, per exemple, el brioix de galta de porc amb ceba envinagrada em reafirma la satisfacció d'haver parat en aquest local de l'Eixample on cada vegada és més difícil saber triar què visitar i a on endinsar-se. A la carta tenen dos arrossos a la llauna: amb gamba i calamar i amb botifarra, ceps i espàrrecs. Escullo la primera opció, sent conscient que la segona també m'hauria desfet el paladar de bon gust i sabor.
L'Enric es posiciona com un espai on la tradició i la innovació es fusionen per oferir una proposta culinària autèntica i mediterrània
Ho he deixat per al final, però realment ho devoro abans de l'arròs. Sí, parlo del gran plat estrella de l'Enric. És el tàrtar de tonyina sobre el moll de l'os a la brasa amb kimchi. Un plat tremend, que consolida la filosofia i l'auge del moll de l'os a les cuines catalanes. L'Enric es posiciona com un espai on la tradició i la innovació es fusionen per oferir una proposta culinària autèntica i mediterrània. És un lloc on tothom pot gaudir, compartir i sentir-se com a casa.
Per als amants del dolç, la carta ofereix una gran varietat d'opcions casolanes i irresistibles. Destaca especialment la seva torrada de Santa Teresa a la crema de Baileys, un contrast perfecte entre la capa cruixent exterior i la suavitat interior, amb un toc de licor que converteix cada mos en una deliciosa experiència.