Per a la gent de Lleida, Cambrils és sinònim de platja, estiu i vacances. Estem acostumats a menjar als restaurants del passeig marítim i a veure el poble ple de turistes estrangers. Però Cambrils és molt més que tot això. L'hivern i la primavera, encara que no ho sembli, són moments fantàstics per anar a gaudir de la gastronomia de Cambrils. Un poble ple de vida, amb una escola d'hostaleria de primer nivell i un producte excel·lent que pots tastar en restaurants com aquest.
Un restaurant de tota la vida
Cal Siscu fa més de 20 anys que és obert. La família que regenta el local, però, té més de 40 anys d'experiència al sector. Un bon saber fer que es nota en el servei, el tracte amb el client i els plats que serveixen. Cal Siscu és tot el que et podries imaginar d'un restaurant amb aquest nom: un menjador senzill, amb una barra de bar al fons, clients de tota la vida i treballadors fent el menú (tenint en compte que és dilluns al migdia). Després de gaudir del talent dels participants en el primer Concurs Internacional de la Galera que es va celebrar fa uns dies a Cambrils, busquem un lloc on anar a dinar; i si pot ser, menjar galera. Però és clar, és dilluns, i molts restaurants tanquen. Però al concurs, que és ple de cuiners de la zona, ens recomanen que provem a Cal Siscu, que ho fan bé i tenen obert.
Menú de migdia, plats a la carta i arrossos, entre els quals n'hi ha un de caldós de galera
Carta, menú i alegria
Arribem a Cal Siscu sense gaires dificultats per aparcar. Hi entrem, prèvia trucada per assegurar-nos que tenen lloc (són quarts de tres) i ens entaulen en un racó del restaurant. Tafanegem discretament els plats d'altres comensals per esbrinar què convé demanar i de seguida ens expliquen l'oferta del local. Menú de migdia, plats a la carta i arrossos, entre els quals n'hi ha un de caldós de galera. Així que no se'n parli més.
La galera és molt bona, però per gaudir-la un s'ho ha de treballar. Pelar galeres no és com pelar gambes
Comencem amb unes patates Cal Siscu, que vindrien a ser unes patates braves al seu estil. Un plat senzillíssim, però amb una salsa cremosa i molt saborosa. Seguim amb uns daus de bacallà fregits amb romesco, un dels plats insígnia de les comarques de Tarragona (pel romesco, és clar). Rematem els entrants amb unes croquetes de galera, sucoses i gustoses, que són l'avantsala del plat fort del dinar: l'arròs caldós de galera.
La galera és un producte únic. Un marisc molt típic de la zona, però molt menys conegut que les gambes, els escamarlans o fins i tot el llamàntol. La galera és molt bona, però per gaudir-la un s'ho ha de treballar. Pelar galeres no és com pelar gambes. Les galeres punxen, tenen molta closca i s'han de saber menjar. Però lluny de tirar enrere si no en saps, fa que gaudir-les encara sigui més divertit. Ara bé, la galera no és l'única protagonista del plat. L'arròs, i especialment el suquet que ho rega tot, són boníssims. A més la ració és ben generosa i si te'n sobra t'ho poden posar per emportar.
Acabem el dinar amb dues postres: pinya amb crema catalana i comtessa. El primer, de la carta; el segon, del menú. Malgrat no haver fet menú, hem estat veient comtesses passar amunt i avall en altres taules, i no podíem marxar de Cal Siscu sense tastar aquest trosset de nostàlgia d'unes postres que es veuen poc sovint i que el cambrer ens permet gaudir (in extremis, perquè ens treu l'últim tall que li queda).