Són les quatre de la tarda i al carreró llargarut no s’hi cap. La gentada balla feliç damunt de la gespa artificial davant de l’escenari on una PD posa un hit rere l’altre. A la barra del costat les birres i els vermuts volen. A l’entrada, el ballarí i coreògraf Jorge Dutor ajuda qui vulgui a disfressar-se amb tot de flors que regalen. A dins, la Berta Fernández amb el seu somriure incombustible reparteix petons i abraçades a tothom que ve a celebrar l’aniversari —entre ells, el Leandro del Makinavaja, que, uns quants números avall pel mateix carreró, enguany també està d’enhorabona: quinze anys de tapes i rocanrol, en el seu cas. 

Som al carrer Carretes, al cor del Raval, el barri que ha sobreviscut amb penes i treballs i molt d’orgull a la marginalitat dels setanta i vuitanta, la demolició dels noranta i als intents de gentrificació dels últims anys. Un barri on els nens encara juguen al carrer i s’hi senten mil i una llengües. És aquí que les germanes Fernández es van instal·lar fa vint anys i van plantar-hi el restaurant que molts hem viscut des de llavors com una ampliació del menjador de casa: la seva alegria contagiosa fa que et sentis part de la família.  

A Las Fernández s’hi menja de collons, i el recomanes, i hi tornes

Van començar amb una carta que ens feia arribar els productes del Bierzo, la seva terra (cecina, botillo, formatges) i de mica en mica, curioses de mena, van anar incorporant plats que els feien gràcia com els tacos (tres per 12,5€, de porc, de peix fregit o vegans), el salmó marinat amb remolatxa i anet (acompanyat de crema freda de pèsols al wasabi i ous de peix, 16,9€) o el crumble de temporada (plat vegetarià amb les verdures que toquin, ametlles cruixents, burrata i vinagreta de pinya i cúrcuma, 13,9€). A banda d’això, sempre tenen plats fora de carta com el peix o la cassoleta del dia. Tot fet amb molt d’amor i boníssim. 

Les seves parets vermelles han acollit la Ravalada Drag Tour, primeres cites i aniversaris de senyores estupendes de vuitanta anys, trobades d’amics per fer conxorxa i sopars de companyies de teatre amb tot l’esverament d’acabar d’estrenar. A Las Fernández s’hi va a celebrar la família, la que ens ha tocat o la que ens hem anat fent, i s’hi menja de collons, i el recomanes, i hi tornes, i passa el temps i allà, al número onze del carrer Carretes, com un far, sempre hi ha el somriure de la Berta: i que per molts anys!