Atravessar la porta del número 2 del carrer Petritxol —aquell carreret ple de turistes, xocolateries i souvenirs— és una mica com entrar en l’armari que et porta a Nàrnies desconegudes. La voràgine del Barri Gòtic queda enrere per un moment, i tot d’una et trobes en un espai que parla català, que respira història i que barreja el silenci del paper amb el soroll càlid de les converses que tenen lloc a taula. Aquesta és l’Espai Quera, la llibreria més antiga de Barcelona, oberta ininterrompudament des de 1916 i reconeguda com a tal —amb llibres, mapes, guies i milers d’històries apilades en prestatges que fan saber des del primer segon que aquest lloc és especial.
La història del Quera és un relat d’adaptació i passió. Fundada per Josep Quera com L’Escon, una petita llibreria dedicada al teatre i a la literatura catalana, ràpidament va trobar un nínxol propi dedicant-se al món de la muntanya —guiats per la passió per l’excursionisme familiar— i es va convertir en un referent dins aquesta comunitat. Amb quatre generacions al capdavant, el local ha sobreviscut a guerres, transformacions urbanes i crisis culturals, mantenint sempre un compromís profund amb els llibres i la cultura impresa.
És justament aquesta història la que impregna cada racó de l’espai: parets amb fotos dels avantpassats que van fer possible aquest llegat, mapes antics que conviden a imaginar rutes a cims llunyans i prestatges plens de títols que abracen des de la narrativa de muntanya fins a les guies més especialitzades. Em vaig asseure a taula al costat d’un mapa del Pirineu, i el primer que vaig fer va ser situar-hi casa —la Seu d’Urgell—, sentint-me, per un instant, acompanyada per aquelles muntanyes impreses i les veus dels milers d’altres que també han passat per aquí.
Però l’Espai Quera no és només una llibreria històrica i fascinant: des de 2019, quan la família va decidir incorporar un restaurant a la rebotiga —on abans hi havia l’antiga cuina de casa— aquest espai ha esdevingut també un lloc on menjar cuina catalana de proximitat, sincera i de producte i on la gastronomia acompanya igual de bé la lectura que la conversa entre amics.
L’oferta gastronòmica segueix aquest esperit: gens de filigranes, però amb producte de qualitat i sabor real. Vaig començar amb unes braves d’estil al caliu: patates petites, tendres i saboroses, servides amb un allioli suau i una salsa de tomàquet que no pica, però que és rica i plena de cos. Aquestes braves són el perfecte aperitiu per obrir boca mentre t’envoltes de llibres i històries. Després, una truita de carxofa senzillament deliciosa: feta amb generositat, amb trossos abundants de carxofa, fineta però de gust rodó, que recorda aquelles receptes senzilles de casa que et fan somriure.
Bons embotits i millors formatges
Un plat imprescindible si vas a l’Espai Quera és la taula mixta: embotits i formatges que poden venir combinats o servir-se per separat, però que en conjunt són un homenatge a la tradició catalana. La nostra taula portava un xoriç que suava —de gust potent però equilibrat—, llonganissa tallada molt fineta i un formatge de llet crua de la Cerdanya juntament amb un sec de Terol, acompanyats d’un pa de coca amb tomàquet perfecte per sucar. Aquesta combinació de sabors és tant clàssica com satisfactòria, i cada mos és una petita celebració de productes locals.
Després van arribar unes mandonguilles amb tomàquet que em van fer pensar en la meva infància, en les mandonguilles que feia la meva àvia: senzilles però plenes d’ànima. La salsa, feta amb un bon xup-xup, era d’aquelles que demanen pa extra per poder-la sucar fins a l’última gota. També hi ha una versió amb sèpia, però el clàssic sempre és un encert i aquí es nota el respecte per la tradició.
Un altre plat que em va captivar va ser un planxat espectacular amb pa de coca de vidre, sobrassada, brie i mel. La combinació d’aquests tres ingredients —la salinitat i greix de la sobrassada, la cremositat del brie i la dolçor delicada de la mel— crea una harmonia que és simple, però fascinant: és d’aquells plats que no oblidaràs fàcilment.
I, per descomptat, el final dolç: un coulant de xocolata casolà espectacular, amb un toc que recorda l’avellana, cremós i intens, i un pastisset de formatge que tanca l’àpat amb elegància i lleugeresa. Són postres que, com tot el menjar d’aquí, no són complicades, però estan fetes amb cura i amb ingredient de primera.
Visitar l’Espai Quera vol dir, sobretot, viure una experiència. No vas només a menjar; hi vas a compartir taula entre llibres de muntanya, a perdre’t en converses lentes, a recordar històries i a crear-ne de noves. És un lloc on la cuina catalana de proximitat es troba amb la cultura i on el temps sembla haver-se aturat, intacte com un llibre vell a la prestatgeria, esperant que algú obri les seves pàgines i se’l faci seu. I això —menjar bé, envoltat de llibres i amb l’aire de tradició que només un local centenari pot tenir— és una raó més que suficient per tornar-hi una vegada i una altra.