Passeu la porta de Porco Preto i l’ambient us ho diu gairebé tot abans de tastar cap plat: decoració tradicional, rajoles hidràuliques que evoquen aquelles parets de restaurants locals a Lisboa o Porto, i una atmosfera càlida que ja posa en situació. Aquí no busqueu minimalisme escandinau ni modernitat freda: és un espai acollidor on el producte parla i l’equip us fa sentir com a casa. El servei, íntegrament portuguès, és amable i atent, capaç de guiar i recomanar amb elegància.
La carta abraça un concepte que ells mateixos descriuen com a cuina ibèrica amb accent portuguès, i amb raó: plats tradicionals lusos reinterpretats amb personalitat pròpia tot respectant els sabors originals, però amb una mirada lleugerament contemporània.
Vins portuguesos — El preludi perfecte
Comencem amb una cervesa portuguesa tipus märzen, suau i amb caràcter, que obre la gana com ho fan les grans obertures. Aviat vam passar als vins perquè la cuina demana maridatges amb identitat. El Todos Arinto Reserva Blanco (Bairrada, fet amb raïm Arinto) sorprèn per la seva frescor i acidesa viva, fantàstic amb plats marins o amanides, mentre que el Pipa Rosa Reserva Tinto (Beira Interior, torrat amb Touriga Nacional i Rufete) aporta estructura i profunditat, ideal per a plats carnosos.
Un equilibri delicat
L’entrada va ser una amanida de bacallà fumat, moniato, fulles verdes, oliva en pols i oli verge extra, coronada per una maionesa molt suau amb un lleu toc fumat. La dolçor cremosa del moniato es fon amb la salinitat intensa del bacallà, creant un equilibri perfecte que demostra respecte pel producte i mestria en l’execució. És abundant en bacallà —allunyat d’aquelles amanides que et deceben amb tres trossos minúsculs— i precedeix amb elegància el que vindrà després.
La francesinha: història i perfecció artesanal
La francesinha és un clàssic de Porto: un sandvitx generós de carn i formatge, cobert amb una salsa robusta i sovint servit amb patates fregides. Tradicionalment, és un plat contundent que gairebé et condemna a no menjar res més en tot el dia. Aquí, però, el Porco Preto la reinventa: un pa petit i cruixent, regat amb una salsa addictiva, farcit de carn tallada a bocins, amb ou ferrat a la perfecció i la puntilla al voltant —un toc d’àvia que enamora—. No porta patates (precisament per deixar espai als altres plats), però sí molt de sabor i un pa excel·lent fet expressament per al restaurant.
Portugal és terra de bacallà amb desenes de maneres de presentació i interpretació. Aquí vam tastar un tall generós de bacallà que es trenca en làmines gruixudes, acompanyat d'escalunya ben sofregida, un trinxat tradicional com a complement deliciós i unes fulles de kale cruixents que aporten contrast de textures. El resultat és un joc harmònic entre el fumat i salat, la suavitat del trinxat i la frescor vibrant de la verdura cruixent.
La carn del dia va ser una costella a baixa temperatura, servida amb cebetes al vermut i un puré de xirivia —una arrel que recorda la pastanaga blanca, lleugerament dolça, amb un toc suau i terrossos, que complementa fantàsticament la tendresa de la carn. Les cebetes, tan delicades com el trinxat, són un aliat ideal a la taula, evidenciant que aquí es treballa la guarnició com a part essencial del plat, no com un simple acompanyament. La carn, melosa i gustosa, es desfà gairebé sense ganivet.
El final de festa
Per acabar, la xef encarregada de les postres —també portuguesa— ens presenta una versió de 'tocinillo del cielo' típic de Braga, un flam delicat i sedós i un pastís de formatge amb Arzua Ulloa. La textura del pastís és notable, rica i complexa, amb una dolçor ben mesurada. També tastem el pastís del dia de cítrics i ametlla, servit amb coulis de fruites vermelles i unes roques de xocolata blanca. Tot, com era d'esperar, maridat amb un vi de Porto tradicional —dolç, profund i elegant— que tanca el menú amb una nota festiva i plena.
En conjunt, Porco Preto és una proposta gastronòmica sincera i amb arrels, una porta oberta a la cuina portuguesa des d’un punt de vista barceloní però respectuós amb la tradició. El local, el servei i, sobretot, la cuina, són una invitació a redescobrir clàssics lusos i reinterpretar-los sense perdre l’ànima. Una experiència recomanable per a qui vulgui descobrir sabors diferents amb profunditat i caràcter.