Clotxa

Preparem els ingredients.

Ben senzills i econòmics. Per cert, les olives són per acompanyar, eh?

Preparem també la llar de foc per aconseguir una bona brasa.

Ja sabeu que les arengades tenen un sabor molt peculiar i molt salat. Personalment, trobo que son una exquisidesa d'aquesta vida, tot i no es bo abusar-ne, sobretot si teniu la tensió alta, com jo.

I quina olor que foten, eh? vigileu amb l'olor que impregnen tot allò que toquen.

I vull parlar-vos del pa. Heu de trobar un pa realment bo. Un pa de pagès fet com cal, cruixent, amb gust de pa. Jo tinc la sort de tenir ben a prop un forn tradicional on fan un pa absolutament increïble. Qualsevol cosa que mengis amb aquest pa es torna més bona. Una clotxa feta amb qualsevol pa de pagès perdrà molt. Teniu-ho molt en compte això.

Comencem a preparar la verdura per escalivar. La podeu pelar o no.

De fet no cal, però la ceba, al tenir moltes capes, es fa bé.

Emboliqueu-la amb paper d'alumini.

Feu una pilota.

Poseu-la a torrar damunt la brasa o sobre una paella amb forats, com per fer castanyes.

Feu la mateixa operació amb els tomàquets de penjar.

I els alls igual, podeu posar la cabeça d'alls sencera o els grans d'alls per separat.

Embolicat i cap a la brasa.

Si teniu un foc important doneu-li la volta sovint o se us pot cremar.

Per cert, tota la vida no he tingut llar de foc fins ara. Els que en tingueu doncs com sempre, feu servir el forn que també us quedarà fantàsticament bé.

Les arengades també les farem a la brasa un cop estigui escalivada la verdura.

És interessant fer servir una graella de doble cara.

D'aquesta manera li anirem donen la volta sense perill que ens caiguin. Si no podeu fer-les a la brasa feu-les a la planxa. Espereu a fer-les quan tingueu la clotxa a punt. Penseu que es fan en dos minuts i convé menjar-les calentes.

Talleu-lo per la meitat.

Traieu tota la molla.

A poc a poc, que quedi bé.

I sense por. Però tampoc cal passar-se. Procureu no foradar el pa per la part inferior.

La molla la reserveu.

El pa ja està a punt. Hi ha qui posa el pa a torrar. Com més us agradi.

Els tomàquets ja estan.

Perfecte.

La pell surt sola. Vigileu no us cremeu.

Abans de posar el tomàquet ruixeu bé tot el pa per dins amb un bon oli d'oliva verge extra.

Genial!

Ara hi posem els tomàquets escalivats.

Amb la mateixa cullera escampeu-los bé per tot arreu.

Vaja, que us ha de quedar una mena de pa amb tomàquet per dins.

Més.

Retireu la pell dels alls que han d'estar tovets. Poseu els que voleu dins el pa.

I ara la ceba.

Sense cremar-vos, retireu el paper...

Us quedarà una ceba escalivada com aquesta.

Talleu-la a trossos si voleu.

Poseu la ceba dins el pa. I ara només ens queda posar l'arengada.

Si voleu, podeu aprofitar.

És el moment de fer les arengades a la brasa.

Vigileu no es cremin. Doneu-li la volta.

Amb una parell o tres de minuts les tindreu fetes.

Penseu que és un aliment salat que es pot consumir en cru.

Ara toca embrutar-se una mica, però aquesta també és la gràcia de la clotxa. L'escalfor de la brasa us permetrà retirar la pell de l'arengada amb facilitat.

Surt a clapes.

Retireu la carn i procureu treure totes les espines possibles.

Esmicoleu l'arengada dins la clotxa.

Retireu l'espina central i...

feu el mateix amb la carn de l'altre banda.

Un cop tingueu l'arengada dins, remeneu-ho tot plegat. Hi ha qui s'ho fa molt petit, molt esmicolat, però no cal.

Un últim raig d'oli d'oliva i...

ho tapem amb la molla torrada.

I ja teniu la clotxa a punt per menjar!

Fa bona pinta, oi?

La tallarem per la meitat per veure com ha quedat.

Fuassss! no calen paraules, oi?

Quin entrepà nanos!

Amb un esmorzar així no cal dinar.

És una menja espectacular.

Millor no veure aquestes fotos amb gana. És un consell que us dono.

Bon profit!