Al barri de Sant Antoni hi ha de tot. Fixa't que, davant de Can Vilaró, el conegut temple de cuina catalana a casa nostra i un dels meus preferits, i just al costat de la Bodega d’en Rafael, trobem el restaurant Maleducat, obert ara fa cinc anys per tres joves amics que volien jugar a la lliga dels grans i, ves per on, l’han guanyat, perquè fa pocs dies que han entrat com a restaurant recomanat a la Guia Michelin. De tota manera, no és gens d'estrany, vista la trajectòria del cuiner Víctor Ródenas —que ha passat per cuines com la del Via Veneto o el Diverxo, entre altres, fins a convertir-se en el cap de cuina del restaurant Caelis, del prestigiós Romain Fornell— i la dels seus altres socis: Marc Garcia com a cap de sala i l’Ignasi, que els ajuda en tot.
Doncs bé, aquest restaurant casual i gens pretensiós per les formes —no pas per la qualitat del menjar— roda sol, em deia l’altre dia un company de feina. Potser per això, coincideix que fa pocs mesos han obert el seu cosí germà, el restaurant Casa Fiero, al carrer Londres, amb la idea de fer una cuina més tradicional i una mica més econòmica. Però d’aquest parent proper en parlarem en un altre moment.
Aparco just a la porta del Maleducat, al costat de la terrassa, respectant l’espai dels vianants —com ha de ser—, no sense abans rebre la informació d’una senyora que no coneixia de res i que m’ha alertat que la guàrdia urbana multa molt sovint en aquesta vorera, inclús de vegades s’enduen les motos amb la grua mentre entra al seu negoci (m'imagino), una clínica veterinària situada al costat del restaurant. Agraint-li de tot cor la informació rebuda a la Maria Teresa de Calcuta de torn, deixo la moto aparcada a la vorera i entro al restaurant, que no estic per hòsties i vaig per feina.
El local està a rebentar. Així i tot, tinc sort, perquè m’entaulen al menjador principal, des d’on gaudeixo per proximitat de les converses dels veïns del costat, que sempre són entretingudes en cas d’anar sol, i de les vistes del tràfec de la cuina, també mentre assaboreixo una copa de vi del Priorat, no sigui dit. El menjador, com dic, està que bull. Davant meu tinc una mare amb el seu fill i la seva filla, que dedueixo que deuen ser clients habituals del local per la familiaritat amb què tracten el personal, perquè van per feina sense xerrar gaire cosa. Per contra, la parella d’avis de la taula del costat porten quinze minuts ben bons intentant posar-se d’acord per escollir què demanar. No sé pas si ho aconseguiran sense arrancar-se els ulls. Els reis de la festa, però, són a la taula central, estrangers que semblen estar de celebració, perquè van ben empolainats i els brindis se succeeixen durant tot el dinar.
Per la meva part, com que tinc clar que menjaré bé, enllesteixo ràpidament amb la carta i en pocs minuts m’arriba per picar una croqueta de pernil ibèric —però de les de veritat—, una torradeta de tàrtar de gamba blanca, emulsió dels seus caps, salicòrnia i vinagre tosazu —que és sensacional— i un rotllet cruixent de rostit a la catalana amb prunes i pinyons resultat d’un llarg procés de moltes hores de foc lent, amb les seves verdures i un bon vi.
Continuo amb uns porros tebis amb vinagreta d’avellana, mató, tomàquets secs i llimona que ja sorprenen abans de tastar-los per la seva presentació, ben tendres i curiosos, amb un toc cítric.
Deixeu-me dir que no soc gens d’arrossos secs, em fan molta mandra i en general m’agraden més els arrossos caldosos o melosos, però avui em llanço a la piscina i demano l’arròs sec amb tàrtar de gamba vermella de Palamós, emulsió dels seus caps i carpaccio de peus de porc. L’arròs està al seu punt, i la qualitat de la gamba crua i la textura dels peus de porc barrejats pel mig el fan força interessant.
En el cas del Maleducat, el nom no fa la cosa, perquè el servei és excepcionalment educat i predisposat, tot i que reflecteix l’ambient informal i alegre que s’hi respira
Preguntant a l’amic Xavier Miró, patró de l’Estrella del Sur III, vaixell d’arrossegament de Palamós, si encara els deixen pescar gamba a Palamós ara que som a finals d'any, em respon que a Palamós hi ha barques que han acabat la quota de gamba vermella que es pot pescar al llarg de l'any i barques que no. Afegeix que els resten uns 20 dies de pesca de 28 laborables que quedaran a partir del 17 de novembre, que és quan acaben la veda i podran pescar gamba, encara. Doncs ja ho sabem.
És important estar a l’aguait amb les elaboracions que Maleducat ofereix fora de carta i que canvien mensualment, perquè val la pena tastar-les. Avui, per exemple, tenen els bolets saltats amb ou ferrat o ventresca —si ho prefereixes—, el corder glacejat de Cal Tomàs i els fideus a la marinera amb rap, gambes i musclos, que són una meravella.
Finalment, tanco l’àpat amb un bol de xocolata, caramel salat, cafè i Baileys mentre penso que, en el cas del Maleducat, el nom no fa la cosa, perquè el servei és excepcionalment educat i predisposat, tot i que reflecteix l’ambient informal i alegre que s’hi respira. Sens dubte, un bon lloc per fer-hi cap i gaudir amb la família o amb els amics de la seva cuina catalana en un barri ple d’ofertes de tota mena, però no totes bones, para compte.