Tot i que la història dels germans Francisco i Longinos Álvarez és ben coneguda, no és sobrer recordar que van agafar el bar Iberia l’any 2015, ubicat al barri de la Marina del Port, al districte de Sants-Montjuïc, un barri que encara manté aquella essència de poble en alguns dels seus carrers. Ells ja eren clients habituals de l’antic bar quan es va presentar l’oportunitat del traspàs i, és clar, no la van deixar escapar.
Els germans Àlvarez han creat, en aquests deu anys, un dels temples de la cuina tradicional a Barcelona, amb una cuina honesta i sincera, feta amb molt d’amor, productes excelsos i uns preus més que raonables
Quan entres a l’Iberia, t’envaeix aquella onada d’aromes de la cuina pròpia de les grans cases de menjar, i et sorprèn l’ambient familiar i de barri, on tothom se saluda, alhora que van per feina. Però anem a pams: explicar detalladament el menú de migdia de l’Iberia donaria per a moltes hores, fins i tot potser per a escriure un llibre, però intentaré resumir-ho. És, sens dubte, un menú imbatible per la qualitat i el preu, que —com manen els cànons— cada dia anuncien a la pissarra que penja de la paret, mentre reserven els plats especials del dia per oferir-los-hi personalment al client.
Els germans es lleven cada dia a trenc d’alba per cercar i triar el millor producte a Mercabarna. A partir d’aquí, s’atrinxeren al seu feu per servir els esmorzars de forquilla, però amb la vista fixada en el menú de migdia, tenint molt presents els productes de temporada i l’estacionalitat. Així, és ben coneguda la seva escudella quan arriba la tardor —tot just fa uns dies que ha inaugurat la temporada— o el seu salmorejo quan arriba la primavera, dos dels clàssics de la casa.
A l’Iberia no és senzill decidir-se, però finalment trio els fideus a la marinera, que m’apareixen servits en un bol ple fins a la bandera, del qual sobresurt un escamarlà dels grossos, rossellones i musclos. El trobo molt saborós i s’intueixen hores de xup-xup, amb uns fideus que estan al seu punt.
Imagino que com que m’han vist dubtant mentre escollia els plats del menú, abans dels fideus, m’han portat un vas de salmorejo. Malgrat que som a plena tardor, enguany el bon temps ha allargat la temporada del tomàquet; només cal fixar-se en les parades dels mercats, que fan goig, però també perquè avui a Barcelona fa caloreta. Val a dir que els plats de cullera sempre abunden al menú de l’Iberia, però també les carns i els peixos a la brasa.
Per aquest motiu, demano unes costelletes de xai amb mongetes de Santa Pau que m’alegren el dia, perquè tant la carn com les mongetes són ben tendres i gustoses. En Longi em comenta que estan molt contents de com els va tot, omplen cada dia el restaurant i molts dies fan dos torns. El secret —em confessa— rau a oferir als clients allò que a ells els agradaria trobar a un restaurant. Així, afinen les receptes amb els anys, fins a arribar a la perfecció. Tot segons els seus criteris. Quina millor manera d'acabar aquest magnífic àpat que amb un flam fet a casa.
Em descuidava de comentar que podeu començar bé el dia tastant els seus esmorzars de forquilla. Avui, per exemple, tenien tripa amb capipota, bacallà amb samfaina o mongetes, calamars a la planxa, peus de porc amb cigrons o uns bons ous ferrats amb botifarra.
Us aconsello que visiteu el bar Iberia sempre que pugueu per la seva cuina, les bones racions a preus molt ajustats o —si ho preferiu— pel tracte que et dispensen els germans Álvarez. Però sobretot per vosaltres mateixos, perquè és una bona manera de ser feliç.