Continuem voltant per la Pulla, visitant ciutats com Bari, Alberobello, Monopoli i Matera, instal·lats, però, a la Masseria Agrituristica Lama San Giorgio com a camp base per conèixer la regió. La masseria, a Itàlia, és una mena del que vindrien a ser les nostres cases rurals, però amb servei de restaurant i de bar. Rodejada de vinyes amb un raïm a punt d’esclatar i preparat per veremar, és un lloc ideal per relaxar-se i descansar després de les excursions diàries i, si convé, fer una capbussada a la piscina o jugar unes partides de botifarra, tot menjant uns entrepans de mortadel·la amb burrata o de pop, donat el cas, i bevent, això sí, una mica de grappa per ajudar a pair.
Doncs bé, després de tres dies a la Lama San Giorgio, fem les maletes per canviar de zona i instal·lar-nos a una altra masseria, la Montelauro, ubicada a Otranto. Una meravella envoltada de vinyes, jardins i arbres fruiters, amb una cuina excepcional que ens resol el tema dels sopars sense haver de pensar-hi gaire i poder així dedicar el temps —entre altres coses— a treure manilles i cartes fortes de la nostrada botifarra.
La Pescheria Nautilus és propietat d'en Giuseppe Balestrieri, que s’encarrega cada dia personalment de resseguir les llotges de la regió i aconseguir el millor peix i marisc per oferir-l'hi als seus clients
Durant el trajecte, seguint les nostres previsions, vam fer parada a la meravellosa Pescheria Nautilus a la població d’Ostuni. Val a dir que un mes abans vaig veure publicada una story de la pescheria en qüestió per part del reconegut xef Oriol Castro, del restaurant Disfrutar, i, és clar, vaig pensar que era un lloc ideal per anar-hi amb els amics. Així que, dit i fet, vam reservar taula aquell mateix dia per assegurar el tret.
Mentre aparcàvem la furgoneta, ja se’ns feia la boca aigua, perquè la pescheria ocupa tota la cantonada de l’edifici i des de l’exterior ja es pot veure el peix com belluga. Ens va rebre el propietari i peixater Giuseppe Balestrieri, que s’encarrega cada dia personalment de resseguir les llotges de la regió i aconseguir el millor peix i marisc per oferir-l'hi als seus clients.
Un cop dins de la botiga i amb un somriure d’orella a orella, hipnotitzats pel que estàvem veient, vam parar especial atenció a les explicacions del peixater. Ens oferia llamàntols i llagostes salvatges, musclos, cloïsses, ostres de la Bretanya i de Normandia, pop, garoines, llenguados, calamars, orades, turbots, llobarros, tonyina i déntols. Crec que no m’oblido res i, com veieu, hi havia peix per donar i per vendre. Obedientment, vam seguir les seves recomanacions i vàrem triar una mica de tot.
Però, com funciona realment la cosa a la fantàstica Pescheria Nautilus? Doncs és molt senzill: primer, tu tries el peix i el marisc ben fresc del taulell. Hi ha signes que ens permeten identificar que, efectivament, ens troben davant d’un producte fresc, com els ulls brillants o les ganyes ben vermelles, tot i que —ja us dic— aquí serà impossible equivocar-se.
Un cop triat el producte, el pagues a pes a la pescheria i ells mateixos se t'emporten la comanda al restaurant del costat, propietat també de Giuseppe Balestrieri, perquè te la cuinin com tu vulguis, escollint el punt de cocció i si va acompanyat de pasta o no.
En el nostre cas, ens vam cruspir unes ostres de la Bretanya i unes garoines sense passar per la cuina, i alhora fèiem baixar un vinet ben fresquet, concretament un Cesari Centofilari, de la regió del Vènet, elaborat amb la varietat pinot grigio.
Tot seguit, ens van portar una safata ben plena de gambes i escamarlans que eren excepcionals, tot i que massa cuinats pel meu gust, que vam deixar ben neta abans no va arribar el llamàntol salvatge a la brasa acompanyat d’espaguetis.
Com a cloenda, un déntol de més quatre quilos fet al forn, amb oli, llimona i olives. En definitiva, un àpat per recordar. La Pescheria Nautilus potser és la peixateria més important d’Itàlia. No trobaràs res de semblant a tot el país. Per això és una parada obligatòria per a tots aquells que visiteu la Pulla. Us la recomano.