Tal dia com avui de l’any 1713, fa 313 anys, a Madrid, i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1714/15); el rei Felip V promulgava la Llei Sàlica, que impedia les dones –per la seva condició de gènere– ser reines-titulars d’aquella nova Espanya de fàbrica borbònica i castellana que sorgiria després del conflicte. Fins llavors i en aquest aspecte, la corona hispànica s’havia regit per l’anomenada Llei de les Set Partides, d’origen castellà i medieval, que prioritzava els homes però que, en cas que no hi hagués candidats masculins en la cadena dinàstica, no impedia a les dones ocupar el tron com a reines-titulars. La darrera reina-titular castellana, Isabel la Catòlica, havia governat en plenitud.
El propòsit de la publicació d’aquella llei obeïa a l’estratègia dels contendents d’aquell conflicte successori. En aquell moment, Carles d’Habsburg, el candidat dels països de la Corona catalanoaragonesa, ja havia renunciat al tron espanyol a canvi d’importants compensacions territorials (els regnes de Nàpols i de Sardenya). Però la cancelleria borbònica espanyola, temorosa que les nebodes de Carles d’Habsburg —Maria Josepa i Maria Amàlia, filles del difunt germà gran de l’Habsburg, l’arxiduc i emperador Josep I— poguessin reclamar els seus drets dinàstics sobre el tron de Madrid, i es reobrís el conflicte després de les cessions territorials, va promulgar una llei que pretenia impedir aquesta possibilitat.