Barcelona està d’enhorabona, i la parròquia gormanda també, perquè aquest dimarts ha obert portes el restaurant Trü, la nova proposta del xef Artur Martínez, al carrer de Còrsega, 232. Al rovell de l’ou de l’Eixample, justament davant de la famosa cocteleria Dry Martini del Javier de las Muelas i a tocar dels restaurants Deliri del David Morera i Nairod del David Rustazo.
El xef, amb una llarga trajectòria, guardonat amb una estrella Michelin pel seu restaurant familiar Esquitx de Terrassa i amb una altra pel recentment tancat Aürt, que estava ubicat dins l’hotel Hilton Diagonal Mar, s’ha associat en aquesta nova aventura amb els seus fidels caps de cuina Pol Ruiz i Marc Cano, així com l’inseparable Xavier Romero, que, amb la resta de l’equip, la Mar Ibáñez i el Xavi Jiménez, es converteixen novament en els sis magnífics que tornen a cavalcar junts. Aquesta vegada, però, pels carrers de l’Eixample lluitant contra el ramen, els cebiches, les fajitas, les empanades i els sushis defensant a mort, cullera en mà, la cuina catalana.
Dit això, una vegada traspassada la porta del nou restaurant, m’alegro de saludar altra vegada l’Artur, a qui trobo darrere la barra ultimant alguns detalls. La pregunta és obligada: "Com va la cosa?", i la resposta és pròpia d’ell: "Intentant entendre què fem". Està molt il·lusionat amb la nova obertura i, alhora, preocupat per tenir-ho tot perfecte, com a ell li agrada. Els qui el coneixeu ja sabeu que és molt perfeccionista.
Assegut davant la cuina a vista, veig el Pol i el Marc domant les brases mentre llegeixo la carta i comprovo que reflecteix la nostra cuina i beu del receptari popular català. Una cuina tradicional reinterpretada i, alhora, diguem-ne més essencial o, fins i tot, més personal que respira, depenent del plat, aires d’Aürt.
La carta del nou restaurant Trü reflecteix la nostra cuina i beu del receptari popular català. Una cuina tradicional reinterpretada i, alhora, diguem-ne més essencial o, fins i tot, més personal que respira, depenent del plat, aires d’Aürt
El primer brindis el fem per la nova obertura amb La Vinya del Forner, un escumós ancestral del Penedès elaborat amb raïm sumoll 100% que és una varietat recuperada. Assaborint-lo, ens arriben per anar fent boca uns talls de xoriç de senglar i de llonganissa de cabirol que menjo amb unes llesques de pa amb tomàquet afegint-li l’oli L’Oblit, fruit d’un projecte compartit amb el celler Can Morral del Molí en edició limitada i elaborat amb olives becaruda, una varietat autòctona del Vallès Occidental.
Després de l’embotit de caça, continuo amb la carxofa a la brasa amb rovell i rarum, que és un gàrum únic elaborat amb anxoves, ratafia, suc de raïm verd, all i pebre negre, que en aquest cas acompanya i reforça el sabor de la carxofa d’una manera elegant, i també l’ofegat de favetes i pèsols, els primers de la temporada, que els cuinen saltats a la brasa amb una mica de sàlvia, que aporta frescor al conjunt.
El segon brindis el fem pels èxits que vindran, amb una copa d’Anyet Blanc, un vi ecològic i de poca intervenció elaborat a Sant Climent de Sescebes que trobo floral i fresc, que marida amb la sorprenent truita de pagès amb mongetes, que cobra color i vida banyada en suc de capipota i fa tàndem amb el no menys humil lletó de vedella a la brasa amb xicoira. Bon moment per recordar que els fons i les salses que acompanyen tots els plats són una meravella, i que al nou Trü en són veritables especialistes, fet que t’obliga a sucar pa com un boig a cada elaboració. Acabem amb dues delicioses broquetes, l’una de llengua a la brasa lacada amb suc de bolets i l’altra de pilota de la carn d’olla.
Des de La Gourmeteria sempre hem apostat pels continguts de formatges i hem donat suport als formatgers artesans del país, bàsicament perquè som un país formatger i creiem cal explicar-ho al món. Arribat aquest punt, m’encanta trobar-me’ls a les cartes dels restaurants, com és el cas a Trü, que n’ofereix un parell: el Ferrer de Cal Músic del Bages, fet amb llet de vaca, i el Claustre del Miracle del Solsonès, amb llet d’ovella. Quedaria pendent, potser, incorporar-hi algun altre fet amb llet de cabra, per així oferir la possibilitat de tastar els tres formatges junts.
Avui, però, em decanto pel xuixo de vainilla al forn i les maduixes del Maresme amb cireres, ametlla en salmorra i merengada que clouen aquest magnífic sopar, una trobada amb la història de la cuina catalana. Ben segur que en poques setmanes veurem com Trü estarà en boca de tothom i que tard o d'hora es posicionarà allà on li correspon. Enhorabona.