Avui retorno, tres anys després de la meva primera visita, al restaurant Jara Sushi Omakase, dels germans Jara, situat al carrer Pàdua, al barri del Putxet. Llegeixo en diferents ressenyes aquests dies que el restaurant va obrir fa un any i no és cert del tot, ja que la primera ressenya de la Gourmeteria la vam publicar el setembre del 2023 i, per cert, l’acabàvem així: “Al Jara Sushi trobem una tècnica impecable, un estil propi i un producte salvatge”. Per tant, estaríem parlant que fa quasi tres anys que van obrir portes com a Jara Sushi, tot i que és cert que durant aquest temps han canviat de local, però uns metres més enllà d’on estava el primer local, al mateix carrer Pàdua. Per a qui no hagi conegut el Jara Sushi, us diré que era molt petit, tot just hi cabien dotze persones; ara, però, al nou local hi caben una vintena llarga de comensals entre la barra que rodeja la cuina i les quatre taules. Però el més important és que el projecte s’ha consolidat, sens dubte, com la barra omakase amb els millors sushis de la ciutat, però ull, no ho expliqueu gaire, no fos cas que ens trobem el local ple quan truquem per reservar, tot i que actualment, i segons em comenta el Robby, omplen cada dia fins i tot els dos torns.
Per posar-nos al dia, els germans Robby i Jonathan Jara són xilens i nascuts a la pintoresca ciutat de Valparaíso, coneguda també com la joia del Pacífic, i una ciutat de visita obligatòria si estàs voltant pel país dels poetes. Doncs bé, amb un passat lligat a l’hostaleria —en Robby va ser director d’operacions del grup Pantea i en Jonathan, xef executiu de les cooperatives Suma—, decideixen després de la pandèmia obrir a Barcelona el seu projecte més personal per oferir als clients allò que tan bé saben fer, que és fer feliç la gent amb la seva proposta, aparcant així definitivament tots els projectes que tenien a les mans aleshores.
Un cop assegut a la barra just davant del xef per no perdre pistonada, m’ensenya el calaix del peix salvatge i m’omplen la copa de Leopardi, el conegut Corpinnat dels cellers Llopart, elegant i delicat, que em ventilo amb el primer mos, que és una ostra amb gamba, ponzu, ikura i caviar igualment de delicada.
Continuo amb un hamachi japonès amb salsa ponzu, mizuna, cibulet, tòfona d'hivern i bitxo que m’alerta de la necessitat d’estar ben despert i no despistar-me durant l’àpat, per així gaudir de cada mos dins d’aquesta casa on els somnis es fan realitat.
Tenen una carta de sakes molt exclusius; així i tot, en Jonathan, en un perfecte català, m’ofereix un sake que tenen fora de carta. És l’Izumibashi Daiginjo 50, amb un aroma intens però equilibrat i una dolçor suau que ens enamora des del primer glop; fixa't que decideixo que m’acompanyarà durant tot el sopar.
Tot seguit apareixen un tataki de ventresca de tonyina marcada a la robata i amb salsa wafu, el futomaki spicy d’advocat, tenkatsu, cibulet, sèsam i bitxo i el sashimi de llobarro, garoina gallega, calamar, chutoro i caviar. La cosa és un no parar en què el domini de la tècnica i la seva definició queden ben palesos, però la qualitat dels productes també.
Els germans Jara t'ofereixen una tècnica impecable, un estil propi i un producte salvatge que els posiciona indubtablement a dalt de tot del pòdium dels restaurants japonesos de la ciutat
Apareixen uns sashimis de llobarro, calamar i chutoro amb vieira i caviar. La torrada de pa de mantega amb tàrtar de ventresca, caviar beluga i flor de sisho és una meravella. Igual que ho són els nigiris que et prepara el Jonathan davant teu amb molt d’amor; n’és un autèntic especialista, i és un luxe poder veure-ho amb els propis ulls. Trobo increïbles els de llobarro, calamar, gamba vermella i chutoro.
Tanco l’àpat amb un temaki de tonyina amb caviar i una sopa de miso amb llamàntol que és suculenta. Finalitzar l’àpat amb una sopa ben calenta és un costum japonès que bé podríem adoptar a casa nostra, que tant ens agrada la sopa.
Pel que fa a les postres, és interessant la crema catalana amb infusió de yuzu que ja vaig tastar en la meva primera visita i que, com imagineu, és una picada d'ullet a la cuina catalana de tota la vida.
M’acomiado satisfet dels joves germans Jara fins a la pròxima visita, que espero que sigui ben aviat, felicitant-los efusivament per aquest viatge a l’essència de la cuina japonesa del qual m'han fet partícip i pel nivell de cuina assolit des de la seva obertura, que els posiciona indubtablement a dalt de tot del pòdium dels restaurants japonesos de la ciutat. Enhorabona!