Corea del Nord observa amb molta atenció els últims esdeveniments al Pròxim Orient després de la mort del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, en una operació militar atribuïda als Estats Units i Israel. Tot i condemnar l’ofensiva com una “guerra d’agressió”, els mitjans estatals nord-coreans han evitat informar directament de la mort del dirigent iranià, una absència que analistes interpreten com un moviment calculat del règim de Pyongyang.
El sistema polític nord-coreà es basa en la figura gairebé invulnerable del seu líder. Reconèixer públicament que un altre dirigent suprem ha estat eliminat en un atac militar podria introduir un precedent incòmode per al relat oficial del règim. La idea que fins i tot el màxim líder d’un estat fortament controlat pot ser localitzat i assassinat és una narrativa que Pyongyang difícilment vol difondre entre la seva població.
Possible estratègia diplomàtica?
En aquest context, alguns analistes consideren que el líder nord-coreà, Kim Jong-un, podria estar replantejant la seva estratègia diplomàtica amb Washington. L’analista Chad O’Carroll, fundador del grup de recerca Korea Risk Group, considera que Kim podria veure amb interès la possibilitat de reprendre algun tipus de contacte amb el president nord-americà, Donald Trump, segons destaca un article de la CNN.
Segons O’Carroll, el motiu no seria tant una voluntat immediata de negociació com la necessitat de gestionar la imprevisibilitat de Trump i reduir riscos en un context internacional cada vegada més volàtil. Trump té previst viatjar a Àsia aquest mes per reunir-se amb el president xinès Xi Jinping, tot i que no hi ha cap confirmació d’una possible trobada amb Kim.
Els responsables de seguretat nord-coreans analitzen amb detall l’operació militar contra l’Iran per identificar-ne totes les implicacions. El règim nord-coreà manté des de fa dècades un dels sistemes de protecció del líder més sofisticats del món. Les imatges difoses pels mitjans estatals mostren habitualment un ampli dispositiu de seguretat al voltant de Kim, amb agents molt pròxims al líder i equips especials dissenyats per protegir-lo en cas d’atac.
A més, el país ha desenvolupat infraestructures subterrànies i centres de comandament alternatius destinats a garantir la continuïtat del lideratge en cas de crisi. Les tàctiques de seguretat inclouen també columnes de vehicles de distracció, canvis sobtats de localització i diversos anells de protecció.
Les capacitats de Corea del Nord
Tot i aquestes precaucions, els analistes assenyalen que els conflictes recents han demostrat la capacitat dels serveis d’intel·ligència moderns per infiltrar-se en països adversaris, rastrejar moviments de dirigents i neutralitzar defenses amb gran rapidesa.
Al mateix temps, Corea del Nord disposa d’un factor que reforça la seva confiança: el seu arsenal nuclear. El país assegura tenir desenes de caps nuclears i sistemes de míssils capaços d’arribar al territori continental dels Estats Units, una capacitat que altera profundament qualsevol càlcul estratègic dels seus adversaris. Malgrat això, la dissuasió nuclear no garanteix una immunitat absoluta. L’experiència recent de l’Iran ha demostrat que la pressió militar pot coexistir amb intents diplomàtics fins al moment en què les negociacions fracassen.
Aquest record també pot reactivar a Pyongyang la memòria de la cimera de Hanoi del 2019, quan Kim i Trump van abandonar la reunió sense cap acord després de mesos d’expectatives. Des d’aleshores, Corea del Nord ha intensificat les proves d’armes i ha reforçat la seva cooperació amb Rússia, especialment arran de la guerra d’Ucraïna.
Tot i aquest acostament a Moscou i els vincles econòmics amb la Xina, l’exemple iranià també mostra els límits de les aliances. Tot i les relacions amb aquestes potències, Teheran no ha rebut una intervenció militar directa en la crisi recent.
Per això, alguns analistes creuen que Kim podria considerar de nou un acostament a Washington. En el recent congrés del Partit dels Treballadors, el líder nord-coreà va deixar una porta oberta a un possible diàleg, sempre que els Estats Units acceptin Corea del Nord com a potència nuclear. De moment, no hi ha cap senyal clar que les converses es reprenguin. Però després dels esdeveniments al Pròxim Orient, a Pyongyang es planteja una pregunta clau: si és més arriscat tornar a parlar amb Washington o mantenir-se en silenci.