L’altre dia, parlant amb un company de feina i confident gastronòmic que és del morro fi i que olora de lluny els desconeguts —però bons— restaurants, d’allà on siguin, m’explicava la meravella de menú que ofereixen en un petit restaurant de les Corts. De fet, no fan exactament un menú, pots triar un plat del dia, però t’asseguro que molt consistent. Avui, per exemple, a Can Pringa, la Clara em deixa triar entre les sardines a la planxa, l'arròs de muntanya o l’escudella amb carn d’olla, i sense rumiar-ho gaire, trio l’escudella, que, per cert, és la primera de la temporada.
Per situar-nos, la Clara és propietària, cuinera i cap de sala de Can Pringa, tot i que el cuiner oficial és el Ferran, amb qui va coincidir treballant en altres restaurants i va connectar des del primer dia per a treballar junts. Ella porta mitja vida dedicada a la restauració, però fa només tres anys que es va tirar a la piscina amb el seu projecte propi en llogar aquest petit local al barri de les Corts, que li va robar el cor des del primer moment després d’una recerca exhaustiva de possibles locals pel barri de l’Eixample, on viu. Coincideix que l’any passat van ser finalistes dels Premis Restauració que atorga l'Ajuntament de Barcelona, concretament, en la categoria de qualitat gastronòmica.
Així les coses, mentre tasto el vi de la casa, que avui és del Penedès, m’arriba a taula l’escudella fumejant amb la seva sopa de galets i la seva carn d’olla amb la pilota, botifarra negra, cansalada, conill de vedella, pollastre, peu i orella de porc que acompanyen els cigrons, la col, la patata i l’api, no hi falta res. El caldo és saborós i la carn d’olla tendra i gustosa. Com és obvi, m’he quedat parat quan ha arribat, ja que pensava que vindria amb una tassa de caldo i quatre cigrons amb un tall de pollastre, però no, és una escudella completíssima feta amb molt de respecte pels productes, que no té res a envejar a cap de les escudelles idolatrades a la ciutat, amb l’afegit que és apta per a celíacs, ja que està feta sense gluten.
Durant la setmana el que triomfa és la fórmula d’un plat, perquè estan rodejats d’oficines i la parròquia no està per punyetes, però els caps de setmana la cosa canvia i s’omple de veïns del barri que venen sols, acompanyats o amb tota la família, alguns dels quals venen a fer l’aperitiu amb un bon vermut i unes gildes, uns seitons o unes escopinyes, asseguts a la barra o la terrassa, i altres venen a dinar i escullen de la carta un bon plat de tripa, una truita de patates, una taula d’ibèrics o un bon txuleton, si vens amb més gana del compte.
Can Pringa és una casa de menjars que cal visitar regularment per la seva cuina tradicional, però també pel tracte que et dispensen; en definitiva, és un restaurant on sentir-se com a casa
Disposen d’una carta àmplia, però molt ben estructurada, que els permet anar ràpids amb les elaboracions de les comandes. Els suggeriments de la casa acostumen a ser amb productes de temporada; aquests dies, per exemple, els bolets són ben presents a Can Pringa, i les safates de rovellons amb all i julivert no paren de sortir de la cuina.
Recorda que sempre pots remullar-ho tot amb un vi del Priorat, Costers del Segre, Penedès o Terra Alta, si ho prefereixes. Per acabar, no puc deixar de mencionar que la majoria de les postres de la casa són artesanes, com els pastissos de formatge o xocolata i la crema catalana.
Can Pringa és una casa de menjars que cal visitar regularment per la seva cuina tradicional, però també pel tracte que et dispensen; en definitiva, és un restaurant on sentir-se com a casa.