Quatre anys. Quatre anys d’articles, receptes, vídeos, fogons, presses, proves, errors, encerts i, sobretot, moltes ganes de fer-ho bé. Quatre anys compartint cuina a La Gourmeteria, que avui arriben al final d’una etapa. Marxo perquè la vida, que té aquesta mania d’anar obrint portes mentre encara som dins d’una altra habitació, m’ha posat al davant nous projectes que fan inviable continuar compartint amb els Gourmeters.
Em quedo, sobretot, amb el record magnífic de totes les persones amb qui he treballat durant aquests anys. De les converses, les idees, les correccions, les presses abans de publicar, les gravacions i aquella sensació tan satisfactòria que queda quan un contingut surt i penses: ''Això ha quedat bé''.
Ha estat un privilegi formar part d’aquest equip. I vull fer una aturada especial per donar les gràcies a Víctor Antich, Albert Terradas i Jose Antich, per haver confiat en mi i haver-me obert aquesta porta. També a la Raquel Sánchez, en Martí Torres i al Marc Ortin, que han fet possible els vídeos, amb paciència, criteri i molt d’ofici. I, per descomptat, als companys de redacció, Oriol Foix i Jordi Tubella per estar pendents tothora.
'La Gourmeteria' és un mitjà extraordinari on hi ha llibertat de contingut i cura per la feina ben feta
Me’n vaig amb una tranquil·litat enorme perquè sé que el que deixo queda en molt bones mans: L’Alba i la Laura de Taula per Dos, la Clara Fogons, la Iaia Atòmica i tots els qui s’hi voldran incorporar, perquè La Gourmeteria és un mitjà extraordinari on hi ha llibertat de contingut i cura per la feina ben feta. Amigues i col·legues de xarxes, a La Gourmeteria hi trobareu un equip que aposta pel contingut, que cuida el que publica i que no escatima recursos quan es tracta de fer les coses amb qualitat. I això, en els temps que corren, és molt més que una virtut: és una declaració d’intencions.
Així que no diré adeu. Diré fins aviat. Perquè no me’n vaig del tot. El meu cor queda una mica aquí, entre receptes, històries i fogons. I perquè la vida dona moltes voltes —algunes inesperades i d’altres que encara ni imaginem—, qui sap si algun dia els camins es tornaran a trobar.
Gràcies, Gourmeteria. Ha estat un plaer.