Giuliano Lombardo, fundador i ànima del restaurant Tramonti de Barcelona, ha mort a 75 anys, segons ha comunicat la seva família aquest dilluns a través de les xarxes socials del local. “Avui es reuneix Giuliano Lombardo amb el seu germà Franco al cel, deixant-nos un gran buit a famíglia i amics”, han escrit en un emotiu missatge publicat a Instagram, que conclou amb un “ja et trobem a faltar” en italià. L’anunci arriba només vuit mesos després de la mort de Franco Lombardo, germà i cuiner del local, que va morir l’abril passat. El vincle entre ambdós germans i el restaurant era tan fort que la família ha decidit posar punt final a la seva història: el Tramonti, situat a l’avinguda Diagonal número 501 i considerat el primer restaurant italià de la ciutat, abaixarà la persiana definitivament el pròxim 31 de desembre. Obert l’any 1980, el local ha estat durant més de quatre dècades un emblema de la gastronomia italiana a Barcelona.
Giuliano, que havia acumulat experiència com a maître en diversos restaurants d’Europa, es va establir a Barcelona pocs anys després que ho fes el seu germà Franco. Junts, van tirar endavant un primer projecte: el pub Sausalito, que es va fer famós perquè hi actuava Eugenio. Més endavant, un cop van traspassar el negoci, els dos germans van decidir emprendre una nova aventura obrint un restaurant a l’avinguda Diagonal. Aquell local es convertiria en el Tramonti, un clàssic de la cuina italiana a la ciutat. Quan el restaurant ja era una realitat consolidada, l’Ana, la germana petita, es va afegir al projecte familiar.
A finals dels setanta, la cuina italiana era encara una gran desconeguda a Barcelona. Les pizzes i les pastes que s’oferien en aquells temps eren habitualment simples i poc elaborades, molt allunyades de l’oferta actual. En aquest context, el Tramonti va destacar per oferir una proposta autèntica i de qualitat, guanyant-se el respecte de clients fidels i convertint-se amb els anys en un dels pioners i referents de la gastronomia italiana a la ciutat.
El prestigi del Tramonti no només es va construir a base de tradició i constància, sinó també gràcies a una carta que oferia plats amb ingredients de qualitat i una preparació acurada. Giuliano i Franco van saber connectar amb un públic exigent a través de pastes artesanes combinades amb productes nobles com el parmesà, la tòfona o el xampany. Amb el pas dels anys, el restaurant va rebre les visites de comensals il·lustres que no volien deixar passar l’oportunitat de tastar les especialitats dels germans Lombardo. Entre les anècdotes que ha deixat el local, destaca el fet que l’artista Jaume Plensa tenia un plat propi a la carta.