La tòfona és un dels ingredients més desitjats en qualsevol carta de restaurant. El seu nom evoca luxe, producte exclusiu i plats d'alt nivell. Però precisament per això, molts xefs estan llançant una advertència clara, ja que no tot el que porta tòfona és autèntic. La realitat és que en molts restaurants s'està pagant un extra per alguna cosa que no és el que sembla. I la majoria de clients no ho detecta ni entén que li estan donant gat per llebre.
El producte per excel·lència per fer plats més cars amb un molt mal resultat final
El truc més habitual és l'oli de tòfona
La realitat és que el gran problema és en l'oli de tòfona. El seu nom suggereix un producte natural, però en la majoria de casos no conté tòfona real. El que s'utilitza és un compost sintètic dissenyat per imitar-ne l'aroma. El més comú és el 2,4-ditiapentà, una substància que reprodueix aquesta olor intensa que tots associem amb la tòfona.
D'aquesta manera, el plat sembla més sofisticat del que realment és. El client percep aquesta aroma potent i dona per fet que està consumint un producte prèmium. Però la realitat és una altra, ja que és una cosa purament química. No hi ha tòfona fresca ni producte natural, només una aroma artificial que s'ha afegit a l'oli. A més, aquest tipus d'olis són molt més barats de produir, però el preu del plat s'incrementa igualment. Aquí hi ha el marge real.
Un sabor artificial que ho tapa tot
La realitat és que el problema no és només econòmic. També afecta directament el resultat del plat. L'aroma sintètica de la tòfona és molt intensa. Molt més que el de la tòfona natural. Això provoca que el sabor envaeixi tot el plat i tapi la resta d'ingredients. En lloc d'aportar matisos, domina completament l'elaboració. El resultat és menys equilibrat i, en molts casos, menys interessant a nivell gastronòmic. A més, aquest ús excessiu d'aroma pot crear una percepció equivocada. Molts clients creuen que aquest sabor fort és propi de la tòfona real, quan en realitat no ho és.
Els xefs insisteixen en aquest punt. La tòfona autèntica és molt més subtil, més elegant i s'utilitza amb cura. La realitat és que hi ha una manera senzilla de detectar aquests casos. Si a la carta no s'especifica clarament tòfona fresca o el tipus de tòfona, és probable que no ho sigui i que es tracti d'aquest oli de tan baixa qualitat. També és sospitós quan apareix en molts plats o quan el preu no és especialment alt. La tòfona real és cara i no s'utilitza de forma massiva.
A més, quan l'aroma és massa intens, sol ser un senyal clar que es tracta d'un producte artificial. Així doncs, el consell dels xefs és directe. No tot el que porta tòfona val la pena. Saber identificar aquests detalls pot evitar pagar de més per alguna cosa que no és el que sembla i millorar molt l'experiència al restaurant.