En un divertit vídeo compartit al compte d'Instagram @xperiencecaixabank, el xef català Nandu Jubany revela un d'aquells secrets que barregen gastronomia, enginy i sentit de l'humor. En comptes de parlar de tècniques culinàries o de receptes d'alta cuina, aquesta vegada se centra en una cosa molt diferent: la seva experiència al Ral·li Dakar, una de les competicions més dures del món. Amb el seu to informal i proper, Jubany confessa quina va ser la seva autèntica tàctica per assegurar-se d'arribar fins al final de la cursa, i no té a veure amb motors ni amb la resistència física, sinó amb una cosa molt més apetitosa: el menjar.
Nandu Jubany confessa el seu truc culinari per acabar el Dakar
El xef explica que, quan va viatjar al Dakar, no es va conformar a portar el just per sobreviure al desert. Ben al contrari, va decidir carregar amb un autèntic rebost improvisat que incloïa productes tan emblemàtics com pernil ibèric, escopinyes, salsa Espinaler, diverses llaunes selectes i fins i tot vermut. Tot un arsenal gastronòmic en un entorn on, normalment, els pilots i equips només poden aspirar a racions pràctiques i sense gaire gràcia. La imatge de Jubany desplegant aquest festí enmig de la sorra ja resulta sorprenent, però el millor és l'explicació que dona sobre la utilitat de tal “equipatge culinari”.
Segons explica entre rialles, tots els participants i membres d'altres equips acabaven reunint-se al seu voltant, atrets per la possibilitat de compartir un mos de qualitat en plena duresa del desert. I aquí és on entra el seu truc mestre: com que tots volien continuar gaudint del seu variat rebost, s'asseguraven també que ell aguantés i pogués acabar el Dakar. En altres paraules, va convertir el menjar en una forma de crear comunitat, de generar complicitat i, sobretot, de mantenir a tothom interessat en què arribés a la meta. Una estratègia deliciosa i, alhora, molt efectiva.
Els participants i membres d'altres equips acabaven reunint-se al seu voltant
Aquest relat de Jubany no només arrenca somriures, sinó que també reflecteix la importància que té la gastronomia més enllà de les cuines dels restaurants. El menjar és un llenguatge universal que uneix les persones, fins i tot en circumstàncies tan extremes com una cursa al desert. Mentre que altres podien pensar només en l'esforç físic o en la mecànica dels vehicles, ell va trobar la manera de fer del Dakar una experiència compartida, on el sabor i la tradició catalana tenien un paper protagonista.
La confessió del xef és una mostra de com l'humor i la cuina poden ser aliats en qualsevol aventura. Nandu Jubany ens recorda que, fins i tot en els escenaris més exigents, un bon plat pot ser la millor motivació i, de vegades, la clau per arribar fins al final. Perquè al Dakar, com a la vida, no tot és córrer: també cal saber gaudir del camí i, per descomptat, de la taula.