Els hàbits gastronòmics dels famosos solen despertar molta curiositat. No es tracta només de saber què mengen, sinó de descobrir petits detalls que els acosten a la vida quotidiana de qualsevol persona. Quan una celebritat comparteix quin és el seu plat preferit, molts seguidors senten que hi ha una connexió especial: si a una actriu internacional li agrada una recepta senzilla i casolana, aquesta coincidència genera una certa sensació de familiaritat. Una cosa així passa amb Úrsula Corberó, que en diverses ocasions ha explicat quina és la preparació que més li agrada cuinar quan té temps: l'ensaladilla russa, un clàssic de la cuina domèstica que se serveix freda i que sol portar abundant maionesa i tonyina.
El plat preferit d'Úrsula Corberó
L'actriu ha explicat que gaudeix especialment del moment de cuinar amb calma i que aquesta recepta és una de les que prepara amb més afecte. Segons ha explicat en entrevistes, li agrada dedicar temps a elaborar-la sense presses, convertint el procés en una mena de ritual gastronòmic. No és només una qüestió de gust: per a ella també té un component emocional, perquè es tracta d'un plat molt lligat a records familiars i als consells culinaris que va rebre de la seva àvia.
En el seu cas, l'ensaladilla russa representa precisament aquesta cuina senzilla, tradicional i molt lligada a la llar. És una preparació que es repeteix amb freqüència en moltes cases espanyoles i que també apareix amb freqüència en bars i restaurants com a tapa. Encara que Corberó reconeix que li agrada tastar tota mena de plats, des de pasta fins a propostes més elaborades, aquesta recepta continua ocupant un lloc especial dins de les seves preferències gastronòmiques.
Li agrada dedicar temps a elaborar-la sense presses
L'origen de l'amanida russa és més curiós del que sembla. La versió moderna del plat sol relacionar-se amb el xef Lucien Olivier, que al segle XIX va crear una amanida sofisticada al restaurant Hermitage de Moscou. Aquella recepta original, coneguda com a amanida Olivier, incloïa ingredients molt més luxosos que els actuals, com carns fredes, caviar, gambes o cogombrets, tot barrejat amb una salsa especial a base de maionesa.
Amb el pas del temps, la recepta es va anar simplificant. A mesura que s'estenia per Europa, es va adaptar a ingredients més accessibles i quotidians, fins a transformar-se en la versió popular que avui es coneix en molts països. A Espanya va acabar consolidant-se com una tapa clàssica, amb patata cuita com a base i una barreja de verdures, tonyina i maionesa.
Preparar-la a casa és relativament senzill. La recepta tradicional sol començar amb patates, pastanagues i ous cuits, que després es deixen refredar i es tallen a trossos petits. A partir d'aquí s'hi afegeixen ingredients habituals com tonyina en conserva, olives i, en alguns casos, pèsols o ceba per aportar un toc més fresc.
Una vegada barrejats tots els ingredients, s'amanen amb un rajolí d'oli d'oliva i sal. L'element clau arriba al final: la maionesa, que s'incorpora a poc a poc fins a aconseguir una textura cremosa. Moltes persones també cobreixen l'ensaladilla amb una capa extra de maionesa a la superfície, decorant-la amb olives, tires de pebrot rostit o fins i tot ou cuit ratllat.