Els plàtans són una d'aquestes fruites que rares vegades falten a casa: són dolços, fàcils de portar, rics en potassi i perfectes tant per a esmorzars com per a berenars o batuts. Tanmateix, tots els que els consumin habitualment saben que tenen un problema: maduren massa ràpid. És comú comprar-los verds o grocs i, en a penes uns dies, veure com la seva pell s'omple de taques marrons que es transformen ràpidament en un to negre poc desitjable. Encara que la polpa interior sol continuar sent comestible, moltes persones prefereixen no menjar-los si l'aspecte exterior no és atractiu. El curiós és que hi ha un truc casolà molt simple i efectiu per allargar la seva vida útil sense esforç ni despesa: només necessites paper d'alumini o film transparent. Pot semblar una ximpleria, però aquest petit gest aconsegueix que els plàtans durin més temps grocs i ferms, sense que s'acceleri la seva maduració.
El truc infal·lible perquè els plàtans no es posin negres
I quina és l'explicació científica darrere d'aquest truc? Tot es deu a l'etilè, una hormona vegetal que les fruites produeixen de manera natural per controlar la seva maduració. En el cas del plàtan, l'etilè s'allibera especialment des de la tija del carràs, just on els plàtans estan units entre si. Quan aquesta hormona comença a circular, provoca que el midó del plàtan es converteixi en sucre, que la textura es torni més tova i que la pell passi del verd al groc i després al marró fosc o negre. En embolicar la tija amb paper (sigui de plàstic o alumini), el que s'aconsegueix és alentir aquest alliberament d'etilè. Si a més separes els plàtans del carràs i emboliques individualment cada un, l'efecte és encara més potent.
Un error molt comú és guardar els plàtans a la nevera, però això és un gran error. El fred fa malbé les membranes de les seves cèl·lules, fent que la pell s'ennegreixi més de pressa, fins i tot encara que per dins continuïn estant bé. L'ideal és conservar-los a temperatura ambient, en un lloc sec, sense exposició directa al sol i allunyats de fruites com pomes o alvocats, ja que també emeten etilè i acceleren la maduració.
Una cosa essencial és mantenir-los separats del carràs
Altres petites estratègies també ajuden: penjar-los per evitar que s'esclafin, mantenir-los separats del carràs o, si ja són molt madurs, embolicar-los amb paper de cuina humit i guardar-los a la zona menys freda del frigorífic. Per a casos extrems, pots conservar-los en una bossa hermètica amb mitja llimona, la qual cosa retarda l'oxidació.
I si ja estan completament negres, no els tiris. Estan en el seu punt perfecte per utilitzar-los en rebosteria: banana bread, muffins, batuts o pancakes. Fins i tot congelar-los pelats és una opció pràctica per tenir sempre fruita llesta per a un smoothie o unes postres exprés. Amb un gest tan petit com embolicar la tija, pots conservar millor els teus plàtans, redueixes el malbaratament i continues gaudint del sabor i els nutrients d'una de les fruites més versàtils que existeixen.