La coca de Sant Joan acostuma a comprar-se o preparar-se en quantitats generoses, i és habitual que en sobri després de la revetlla. El problema és que, si es deixa simplement damunt del marbre o dins la nevera sense protegir-la bé, la massa perd humitat, s’endureix i els farcits poden modificar completament la textura. La millor manera de conservar-la depèn del tipus de coca, però en gairebé tots els casos hi ha una regla que funciona com tallar-la en porcions, embolicar-la bé i congelar-la abans que comenci a assecar-se.
Si sobra molta coca, no fa cap gràcia que quedi dura i dolenta
Congelar-la en porcions evita que perdi textura
La coca de brioix sense farcit, amb fruita confitada o pinyons, es pot conservar un parell de dies a temperatura ambient si queda ben tapada. Cal embolicar-la amb film alimentari o guardar-la dins d’un recipient hermètic, sempre en un lloc fresc i allunyat del sol. Tot i això, si ja se sap que no es consumirà l’endemà, és millor congelar-la directament. Esperar massa fa que entri al congelador quan ja ha començat a perdre tendresa.
Abans de congelar-la, convé tallar-la en porcions individuals. Cada tros s’ha d’embolicar primer amb film, procurant que no hi quedi aire, i després es pot introduir dins d’una bossa de congelació. Així només caldrà descongelar la quantitat que es vulgui menjar i s’evitarà sotmetre tota la coca a canvis de temperatura repetits. En bones condicions, pot conservar-se aproximadament dos mesos sense perdre gaire qualitat.
Les coques farcides de crema, nata o trufa exigeixen tenir més cura. No s’han de deixar a temperatura ambient durant hores, especialment quan fa calor. Cal guardar-les a la nevera tan aviat com sigui possible i consumir-les preferiblement en un termini curt. La nata és especialment delicada i no sempre recupera bé la textura després de congelar-se. La crema pastissera resisteix millor, però pot deixar anar una mica d’aigua en descongelar-se.
La calor suau torna a deixar el brioix tendre
Per recuperar una coca congelada, el millor és deixar-la descongelar a temperatura ambient sense treure-li l’embolcall. D’aquesta manera, la humitat queda atrapada i torna a penetrar parcialment dins la massa. Si es desembolica massa aviat, l’exterior pot assecar-se abans que el centre perdi completament el fred.
Quan ja estigui descongelada, es pot escalfar durant uns minuts al forn a uns 140 o 150 graus. No cal tornar-la a coure, només donar-li calor suficient perquè el brioix recuperi aroma i tendresa. També es pot utilitzar la fregidora d’aire durant dos o tres minuts a temperatura baixa, però cal vigilar-la perquè el sucre i la fruita confitada es poden cremar ràpidament.
La realitat és que la coca de Sant Joan no s’ha de donar per perduda quan comença a endurir-se. Un bon embolcall, la congelació ràpida i una recuperació amb calor suau poden deixar-la molt semblant al primer dia. El que convé evitar és guardar-la sense protecció, posar una coca seca directament a molta temperatura o congelar repetidament el mateix tros. Amb aquests passos, el que ha sobrat de la revetlla pot convertir-se en un esmorzar o berenar perfecte durant els dies següents.