Les explicacions —incompletes i poc transparents— d'aquest dijous a la comissió corresponent del Parlament dels canvis duts a terme per la consellera d'Interior, Núria Parlon, al seu departament i al cos de Mossos d'Esquadra posen de manifest dues coses: la primera, la seva voluntat d'iniciar una nova etapa, amb el control absolut del departament, malgrat que públicament no vulgui fer sang de la marxa del major Josep Lluís Trapero com a director de la policia; la segona, una cosa que és gairebé una obvietat, però que val la pena destacar, no tindrà una segona oportunitat si els problemes que han sorgit aquests dos anys no es redrecen i s'esmenen. En aquesta crisi, perquè, al final, quan tu fas tants canvis al departament —és això, perquè aquí s'hi ha d'afegir el del secretari general d'Interior, Tomás Carrión, a principis de setembre—, el que intentes és capgirar la situació en què et trobes aprofitant l'inici de curs.
Però, al final, els relleus s'hauran de plasmar en polítiques diferents, consensos més amplis i també una ambició competencial més gran, com ara en ports i aeroports. La cuirassa al Parlament afirmant que havia dut a terme canvis al departament dins de la continuïtat cal entendre-la dins del lògic interès del Govern de no amplificar encara més els reajustaments que s'han produït en els segons nivells d'alguns departaments. Perquè en aquests dos anys, tan sols s'ha rellevat una consellera, Mònica Martínez Bravo, de Drets Socials i Inclusió, que va deixar el Govern el 20 de juliol del 2026. Va fer-ho per motius personals, bàsicament per raons familiars i geogràfiques, ja que Martínez Bravo tenia la seva vida familiar assentada a Madrid i el càrrec l'obligava a mantenir una vida entre Madrid i Barcelona. També és veritat que la crisi de la DGAIA, irregularitats detectades en pagaments i casos d'abusos a menors tutelats, ha sobrevolat de manera important el seu departament i ha estat un focus de desgast, si més no mediàtic.
El principal problema de Parlon serà el final del període de gràcia que més o menys ha tingut i que s'evaporarà amb un escenari electoral al davant
Però el contrapès a un únic canvi de Consell Executiu ha estat una remodelació considerable en el que s'anomena el sottogoverno, al cap i a la fi, els alts càrrecs que fan funcionar les conselleries, ja que són els responsables últims de la maquinària. A més de Trapero i Carrión, es poden enumerar els següents: Teresa Sambola (secretària general d'Educació), Josep Manel Rosón (secretari general d'Hisenda), Yolanda Ferrer (secretària de Feminisme), Isabel Carrasco (directora general d'Infància), Mercè Andreu (directora general d'Innovació, Digitalització i Currículum), Jesús del Cacho (director general d'Execució Penal i Justícia Juvenil), Francesc Castellana (director del SOC) i Eva Torras (subdirectora general de Relacions amb l'Estat). A aquests s'hi afegeixen Joan Mayoral, subdirector a Infància, i Alfons Jiménez, cap de gabinet de Territori. Alguna crisi política greu, com la de la Conselleria d'Educació, s'ha evitat amb la destitució del número dos de la conselleria, que va suportar sobre les seves espatlles el fiasco de les proves PISA i el llarg desacord amb els sindicats, que, formalment, encara es troben en període de vaga educativa, la darrera el primer dia del curs escolar.
Però, tornant a la Conselleria d'Interior, el principal problema de Parlon serà el final del període de gràcia que més o menys ha tingut i que s'evaporarà amb un escenari electoral al davant. Parlon ha aportat a la comissió una dada: que els delictes havien baixat un 8,4% entre el gener i l'agost del 2026, tot i que immediatament ha reconegut que aquesta millora estadística no es correspon amb la percepció ciutadana d'inseguretat. Al final, això segon acaba sent molt més termòmetre que la dada numèrica, perquè els ciutadans no viuen d'estadístiques, sinó de la sensació que perceben al seu entorn més proper. Aquesta és la veritable ròtula amb què han de treballar els responsables dels cossos policials. Es dona per suposat que tant el director general, Ferran López, com la nova comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, seran capaços de trencar dinàmiques internes enquistades pel temps. Però capejar el que la consellera considera una percepció d'inseguretat és, francament, molt més difícil i complex, perquè també hi ha dades que les lesions han augmentat un 9,1% respecte a la mitjana 2022-2025 i els delictes contra la llibertat sexual, un 15,1%. O, com Trapero va reconèixer el juliol, hi ha més armes de foc als carrers de Catalunya, cosa que es tradueix en el fet que durant els primers sis mesos de l'any hi ha hagut 6 morts i 27 ferits per arma de foc; a més a més, els Mossos han intervingut 179 armes, un 14% més que un any abans.