El pacte nacional per l'educació que el Govern de Salvador Illa vol impulsar ja neix envoltat de discrepàncies. Els portaveus parlamentaris han evidenciat aquest dijous les seves diferències en un debat intens al programa Aquí Parlem de 2Cat, en què l'educació ha estat el principal eix de confrontació. Malgrat que diversos grups han coincidit en la necessitat d'un gran acord que impliqui el conjunt de la comunitat educativa, les diferències sobre el model lingüístic, les ràtios, la climatització de les aules, el finançament i la immigració han deixat clar que l'entesa no serà senzilla.
La portaveu del PSC, Elena Díaz, ha defensat que el pacte "és molt necessari" i ha reclamat que l'educació passi a ser "la prioritat número 1" del Govern. Díaz ha reconegut que el sistema educatiu arrossega "moltes deficiències" perquè la societat i els joves han canviat i ha apostat per un acord per reduir les ràtios. També ha defensat l'actuació del Govern davant les demandes dels sindicats i ha assegurat que no és possible climatitzar totes les aules en només dos anys perquè les obres no es poden executar amb els alumnes dins. Díaz ha reivindicat l'increment del pressupost educatiu i ha retret als governs anteriors que l'educació "no ha sigut prioritat en els darrers 17 anys". També ha recordat que la llei d'educació és del 2009 i ha defensat la necessitat d'un nou model de finançament.
Junts reclama l'autoritat dels mestres
Salvador Vergés ha coincidit que l'educació hauria de ser un dels àmbits on Catalunya "hauria d'excel·lir", però ha qüestionat la gestió del Govern. El portaveu de Junts ha recordat que el seu partit ja va proposar fa setmanes un "gran acord de país" que no es limiti als partits, sinó que incorpori tots els sectors implicats. Vergés ha situat entre les prioritats del seu plantejament la defensa de la llengua catalana, l'autoritat dels mestres, la reducció de la burocràcia i les ràtios. Junts, ha explicat, arriba al monogràfic sobre educació que se celebrarà pròximament amb "la feina ben feta".
Però el debat ha derivat ràpidament cap a la responsabilitat del Govern en la crisi educativa. Vergés ha retret a ERC i als Comuns que es mostrin ara exigents amb Illa després d'haver aprovat els pressupostos. "Li van donar tota la carta blanca perquè pugui esgotar la legislatura", ha afirmat. El portaveu de Junts també ha situat les proves PISA en el centre de la discussió. Ha recordat que el Parlament ha reprovat la consellera d'Educació, Esther Niubó, per la gestió de les proves i ha criticat que Illa no l'hagi cessat.
ERC defensa anar més enllà d'una legislatura
Ester Capella ha defensat que l'educació és "el pilar fonamental d'un país" i ha reivindicat la proposta d'Oriol Junqueras d'impulsar un acord que transcendeixi el Parlament i el Govern. Segons la portaveu republicana, el pacte ha d'implicar "el conjunt de la ciutadania i sindicats, pares i mares i comunitat educativa". ERC ha defensat que l'acord no pot limitar-se a grans principis, sinó que ha d'incorporar mesures immediates. Entre aquestes, Capella ha situat la necessitat de generar els equipaments necessaris i climatitzar les aules.
La republicana ha rebutjat també el retret que ERC no hagués pressionat prou el Govern durant la negociació pressupostària. "Tothom diu que ERC tenia l'opció de collar el Govern i ho vam fer amb el pressupost", ha defensat. Capella ha assenyalat que no es pot acabar un curs amb una vaga i començar-ne un altre amb una nova mobilització. El finançament ha estat un altre dels punts de connexió entre el debat educatiu i el model territorial. Capella ha defensat els 4.700 milions d'euros vinculats al nou model de finançament i ha preguntat a Junts si està disposat a renunciar-hi. Per a ERC, aquest nou sistema ha de permetre avançar cap al concert econòmic i augmentar la capacitat de Catalunya per gestionar els seus impostos.
PP i Vox qüestionen el model lingüístic
La portaveu del PP català, Lorena Roldán, ha situat el model lingüístic al centre del seu diagnòstic. "La primera premissa és reconèixer que el model d'immersió lingüística ha sigut un fracàs", ha afirmat. Roldán ha defensat que, per arribar a un pacte, cal recórrer als experts i deixar "la ideologia fora dels projectes". La dirigent popular ha responsabilitzat PSC, Junts i ERC de la situació actual i ha reivindicat el model educatiu aplicat en comunitats governades pel PP. També ha reclamat un acord entre totes les comunitats autònomes en matèria de finançament.
Joan Garriga, de Vox, ha compartit el diagnòstic de fracàs del sistema educatiu català, però ha plantejat una reforma de més abast. Ha defensat que els pares recuperin poder de decisió sobre el model educatiu dels seus fills i ha criticat la immersió lingüística. Garriga també ha relacionat els resultats educatius amb la presència d'alumnat immigrant en alguns centres. Vox, a més, ja ha avançat que no participarà en una eventual reunió convocada per Illa sobre l'educació.
Els Comuns reclamen actuar abans del 2030
David Cid ha coincidit amb la necessitat d'un pacte amb tota la comunitat educativa, però ha posat l'accent en la necessitat d'actuar de manera immediata. El portaveu dels Comuns ha defensat reduir les ràtios i climatitzar les aules "en dos anys" i ha rebutjat esperar fins al 2030. Cid ha rebutjat també que el català sigui assenyalat com a causa dels problemes educatius i ha retret al PP les seves afirmacions sobre la immersió lingüística. "A Andalusia tenen els pitjors resultats de l'informe PISA i no hi ha català", ha argumentat. Els Comuns han qüestionat alhora la responsabilitat de Junts i ERC en la situació actual, recordant que tots dos partits han gestionat la conselleria d'Educació durant els darrers anys.
La CUP també ha posat en dubte que l'acord sigui possible si el Govern no és capaç d'arribar abans a un consens amb la comunitat educativa. Dani Cornellà ha reclamat que l'Executiu se segui amb els sindicats majoritaris, l'USTEC i l'Assemblea Educativa de Catalunya.
Aliança Catalana vol reformular tot el sistema
Sílvia Orriols ha plantejat una reforma més profunda del sistema educatiu. La líder d'Aliança Catalana ha defensat que cal basar-lo en "l'excel·lència, cultura de l'esforç, exigència, corresponsabilitat familiar" i ha qüestionat que els mestres hagin d'assumir funcions d'intèrprets, assistents socials o policies. Orriols ha vinculat directament educació i immigració i ha reclamat planificar els fluxos migratoris en funció de la capacitat dels serveis públics. També ha criticat que el pacte educatiu es pugui abordar des de la "correcció política" i ha qüestionat el decret d'inclusió.
De l'educació a l'habitatge
L'altre gran bloc del debat ha estat l'habitatge, un àmbit en què les diferències entre els grups també han estat profundes. El PSC ha defensat l'augment de la construcció d'habitatge públic i ha assegurat que Catalunya concentra sis de cada deu habitatges públics que es construeixen a Espanya. Díaz també ha destacat els préstecs d'emancipació per als joves i ha reclamat simplificar la burocràcia.
Junts ha posat l'accent en la falta d'oferta. Vergés ha situat el dèficit en 125.000 habitatges i ha reclamat més sòl disponible, menys burocràcia, més seguretat jurídica, rehabilitació i la mobilització dels habitatges de la Sareb. ERC ha defensat treure a l'habitatge "la lògica especulativa", rehabilitar i posar els pisos buits al mercat. Capella ha reivindicat els efectes de la regulació dels lloguers.
Els Comuns han defensat que "l'habitatge és per viure i no per fer negoci" i han reivindicat la construcció d'habitatge protegit i la regulació del mercat. PP i Vox, en canvi, han reclamat més llibertat per construir i una major protecció de la propietat privada.
Un final amb retrets personals
El debat ha acabat amb un dels moments de màxima tensió entre David Cid i Sílvia Orriols. El portaveu dels Comuns ha acusat la líder d'Aliança Catalana d'haver "endollat" la seva filla a la policia local de Ripoll i ha afirmat que hauria tingut "unes oposicions a mida". Orriols ha negat l'acusació i ha defensat que la seva filla va superar el procés de selecció. "Per una mentida que es repeteixi mil vegades no serà veritat", ha replicat. També ha justificat la presència de la bandera espanyola a l'Ajuntament de Ripoll assegurant que hi és "per imperatiu legal".