Amb aquests primers freds i la tardor ja instal·lada definitivament, el cos ens demana plans diferents i l'estómac, un altre tipus de menjar. S'ha acabat el regnat del gaspatxo i les amanides i es dona la benvinguda a les sopes i els guisats. Venen de gust altres sabors, altres textures i, sobretot, encendre el forn, buscar aromes més càlides i colors que recorden el camp a la tardor. L'oferta al mercat també canvia i els productes de temporada s'imposen. I amb tota la raó del món. Aquests productes estan en el seu millor moment, tenen més sabor i costen menys. Què més se'ls pot demanar?
Època de moniatos
En aquest paisatge apareix el moniato (també conegut com a batata o patata dolça) amb la seva carn ataronjada i la seva dolçor natural. És cosí de la patata, però té personalitat pròpia i, amb unes característiques nutricionals una mica diferents. El moniato aporta més betacarotens, un extra de fibra i un toc llaminer que converteix qualsevol plat en una cosa diferent i acolorida. Funciona on funciona la patata, tot i que el resultat canvia i per a molts aquest canvi és en positiu: purés més sedosos, guarnicions amb caràcter, masses que queden tendres i daurades.
I si aquest moniato l'enviem a Itàlia, la cosa es posa seriosa. La schiacciata, clàssica de la Toscana és aquella làmina esponjosa i daurada que entra igual de bé a mig matí que a l'hora de berenar. Amb moniato a l'equació, guanya color, suavitat i un punt de dolçor que la fa absolutament irresistible. I és que, tots sabem que la cuina italiana és una aposta segura, però fins i tot entre les seves receptes hi continua havent lloc per innovar, canviar i sorprendre.
La recepta
Després de buscar i rebuscar entre milers de receptes que es pengen cada dia a les xarxes socials, aquesta de @cuinetes_i_cosetes va ser la que va fer que m'aixequés del sofà i em posés mans a l'obra.
Ingredients:
- 2 moniatos
- Formatge Parmigiano Reggiano
- Sal
- All en pols
- Oli d'oliva
Preparació:
Pelem els moniatos i els tallem a rodanxes ben fines. Si és possible, millor amb una mandolina perquè quedin més iguals. Col·loca els moniatos en un bol i amaneix-los al gust. En aquest cas porta sal i all en pols, però pots afegir-hi les teves espècies favorites. Rega-ho amb un bon raig d'oli i barreja-ho bé. Folra amb paper de forn una safata i estén una primera capa de moniato. A sobre escampa una capa generosa de formatge i repeteix el procés. Enforna-ho uns 40 minuts a uns 220 graus i llest!
La schiacciata de moniato és molt versàtil: funciona com a berenar salat, com a entrant o com a guarnició. Queda de meravella amb una amanida de fulles amargues (ruca, canonges, radicchio) amb vinagreta de llimona per equilibrar la dolçor del moniato. Si vols un altre nivell, serveix-la encara tèbia amb ricotta o burrata, un raig de mel, nous torrades i romaní; o en versió més salada amb gorgonzola i ceba caramel·litzada. Per a un toc cruixent, afegeix-hi cansalada viada o speck ben daurat per sobre en els últims minuts de forn.
També pots aromatitzar l'oli amb sàlvia, farigola o romaní, afegir flocs de bitxo si t'agrada el picant o substituir part del parmigiano per pecorino per a un gust més marcat. Una altra opció és intercalar làmines fines de poma entre capes de moniato per a una versió agredolça molt tardorenca, o sumar bolets saltats i pinyons per a una versió més “de bosc”. Si busques alguna cosa més lleugera, redueix el formatge i acaba amb pesto de sàlvia o amb un toc de ratlladura de taronja en sortir del forn: l'aroma cítric li escau de meravella.