Pocs aliments desperten tantes passions com el formatge. Cremós, curat, blau o fos, és el protagonista d'incomptables plats i un dels plaers gastronòmics més grans. Però el que potser no sabies és que la ciència ha descobert que el formatge pot tenir un efecte addictiu, molt semblant al que provoquen algunes substàncies estimulants. No es tracta d'una exageració dels amants del formatge, sinó d'una conclusió a la qual va arribar un estudi de la Universitat de Michigan, publicat a la revista científica Plos One, que va analitzar com reacciona el nostre cervell davant d'aquest irresistible producte.
Què diuen els científics sobre la casomorfina?
La investigació, realitzada juntament amb la Yale Food Addiction Scale, es va basar en una mostra de més de 500 estudiants universitaris i va demostrar que certs aliments processats, especialment els que contenen formatge, poden activar els mateixos centres cerebrals associats a l'addicció. En concret, els científics van observar que el consum de formatge desencadena una alliberació de dopamina, el neurotransmissor del plaer i la recompensa, similar a la que es produeix amb algunes drogues o estimulants. La raó? Dos components clau: la caseïna i el seu derivat, la casomorfina.
La caseïna és una proteïna natural present en tots els productes lactis. Durant la digestió, aquesta proteïna es descompon i allibera casomorfines, uns pèptids que actuen sobre els receptors opioides del cervell, generant una sensació de benestar i plaer. En altres paraules, el cos reacciona com si estigués rebent una petita dosi de “felicitat química”. Aquest mecanisme explica per què molts senten que no poden deixar de menjar formatge, fins i tot quan intenten reduir-ne el consum.
Segons els investigadors, aquesta estimulació dels receptors opioides és el que produeix la sensació de dependència, molt semblant a la que generen substàncies com la nicotina o la cafeïna. Per això, hi ha qui bromeja dient que el formatge “enganxa”, però el cert és que la comparació té una base científica. No significa que el formatge sigui perillós, però sí que consumir-lo en excés pot provocar una certa tolerància o desig compulsiu, especialment en persones sensibles a les recompenses cerebrals que produeixen certs aliments.
La caseïna és una proteïna natural present en tots els productes lactis
Això sí, no tots els formatges tenen el mateix efecte. Els formatges curats i durs, com el parmesà o el cheddar, solen contenir més caseïna, mentre que els formatges de sèrum, com el mató, la ricotta o el brunost, són més lleugers i menys propensos a generar aquesta sensació d'"enganxament". La clau, com en gairebé tot en l'alimentació, està en la moderació.
Perquè, encara que sigui cert que el formatge pot “enamorar-te” químicament, el seu veritable poder addictiu potser rau en el seu sabor: una barreja perfecta de plaer, confort i tradició que cap laboratori podrà imitar mai.