Posar la ceba a la nevera una estona abans de tallar-la pot ajudar a reduir aquella coïssor que obliga a aturar-se enmig de la preparació del sofregit per eixugar-se les llàgrimes. És un gest senzill, que podem fer mentre organitzem els ingredients del dinar o preparem la resta de verdures. El fred pot alentir les reaccions que alliberen els compostos irritants quan trenquem les cèl·lules de la ceba amb el ganivet. Tot i que no és una garantia absoluta contra les llàgrimes, és una recomanació fàcil de provar sense modificar la recepta ni afegir cap ingredient.
Plorar a l'hora de tallar la ceba és un dels problemes habituals a l'hora de fer tota mena de plats a casa
Refredar la ceba abans de tallar-la
La manera més còmoda de fer-ho és deixar la ceba sencera a la nevera entre mitja hora i una hora abans de començar. Quan tinguem la fusta i el ganivet preparats, la traiem, la pelem i la tallem com necessiti el plat: a daus per a un sofregit, en juliana per a una truita o en rodanxes per a una amanida. No cal fer cap preparació especial fora del comú.
En aquest sentit, també podem recórrer al congelador durant uns minuts si anem justos de temps. La intenció és refredar-la, sense arribar a congelar-la. La nevera, però, permet organitzar aquesta feina amb menys presses i sense haver d’estar tan pendents del rellotge. Podem posar-hi la ceba quan comencem a preparar el dinar i deixar el tall per al moment en què ja ho tinguem tot a punt i la ceba ben freda.
D’aquesta manera, incorporem una petita pausa prèvia que pot fer més agradable una de les tasques més habituals de la cuina. El resultat pot variar segons la ceba i les condicions en què treballem. Algunes resulten especialment irritants i poden continuar fent-nos plorar encara que estiguin fredes. Per això, convé combinar aquest gest amb altres detalls que també influeixen en la manera de tallar-la.
El ganivet i la ventilació també compten
Un dels més importants és fer servir un ganivet ben esmolat. Quan la fulla talla amb facilitat, podem travessar les capes sense aixafar tant el vegetal ni haver de pressionar excessivament. Convé treballar amb moviments suaus i controlats, sense voler acabar de pressa. Tallar més de pressa no sempre facilita la feina, sobretot si ja tenim els ulls irritats i ens costa veure bé la fusta.
També és recomanable renovar l’aire de la cuina o encendre la campana extractora si la superfície on tallem queda dins del seu abast. Això pot ajudar a allunyar els compostos irritants de la cara i, en especial, els ulls. Tallar la ceba submergida en aigua és una alternativa menys pràctica, perquè dificulta subjectar-la i controlar el ganivet. Per al dia a dia, treballar sobre una fusta estable resulta molt més còmode.
Així doncs, abans del pròxim sofregit, deixa la ceba una estona a la nevera, prepara un ganivet que talli bé i procura tenir una mica de ventilació. Mantén la cara separada de la superfície de treball i atura’t si la coïssor et dificulta la visió. Amb aquests petits canvis, pots reduir les molèsties i continuar preparant el plat amb més comoditat.