Quan es parla de truita de patates, la discussió acostuma a anar sempre cap al mateix lloc: amb ceba o sense ceba. Però hi ha altres detalls que poden canviar molt més el resultat final i que sovint passen desapercebuts. A Villa Delicious ho tenen clar: la seva recepta es prepara sempre amb ceba, però hi ha un ingredient petit que marca la diferència, un gra d'all. No cal afegir-ne més. Aquesta quantitat aporta profunditat, reforça el gust de la patata i de la ceba i dona al conjunt un punt aromàtic que fa que la truita sigui més intensa sense que l'all acabi dominant.
Un element extra que suma molt de gust i no tapa res
Un gra d'all és suficient per transformar el gust
Per preparar aquesta versió necessites cinc patates, set ous, un rovell extra, una ceba, un gra d'all, sal i oli d'oliva suau. La proporció permet aconseguir una truita generosa, amb prou ou perquè l'interior quedi cremós i sense que la patata absorbeixi tota la barreja. El primer pas consisteix a pelar les patates i tallar-les en peces fines i regulars perquè es facin al mateix ritme. La ceba també convé tallar-la petita, de manera que quedi ben integrada.
L'all es pot picar molt fi o aixafar lleugerament abans d'afegir-lo. El més important és que desprengui aroma sense arribar a cremar-se, perquè un all massa torrat pot donar un punt amarg desagradable. Una bona opció és incorporar-lo quan la ceba ja comença a estovar-se i deixar que es cuini suaument amb la resta.
Les patates i la ceba s'han de fer amb una quantitat generosa d'oli d'oliva suau i a temperatura moderada. Aquí no busquem unes patates cruixents com les que serviríem d'acompanyament, sinó una textura tendra, gairebé confitada. Han de quedar toves, però sense desfer-se completament.
El rovell extra ajuda a aconseguir una textura més melosa
Quan la patata estigui feta, cal escórrer bé l'excés d'oli abans de barrejar-la amb els ous. En un bol gran, bat els set ous amb el rovell extra i una mica de sal. Aquest rovell addicional aporta més greix i contribueix a donar una textura més untuosa i cremosa al centre de la truita. Després s'hi incorpora la patata, la ceba i l'all encara tebis. Deixar reposar la barreja uns minuts ajuda que els sabors s'integrin i que la patata absorbeixi una mica d'ou. És un detall senzill, però pot fer que l'interior quedi molt més homogeni.
A l'hora de quallar-la, la paella ha d'estar calenta al principi perquè es formi ràpidament una capa exterior que permeti girar-la sense que es trenqui. Un cop abocada la barreja, es pot reduir una mica el foc perquè l'interior no qualli massa de pressa.
El punt final dependrà del gust de cadascú. Si es vol molt sucosa, n'hi ha prou amb poca estona per cada costat; si es prefereix més feta, cal allargar una mica la cocció. Però el detall que diferencia aquesta recepta és precisament aquell gra d'all: petit, discret i suficient per donar més profunditat a una truita que continua tenint la patata, la ceba i l'ou com a protagonistes.