No és qüestió de dramatitzar, però tallar una ceba pot convertir-se en un petit suplici. Aquell moment en què comences amb la taula de tallar i, abans d'acabar el primer tall, els ulls ja couen i les llàgrimes comencen a caure. No li ho desitges a ningú. I no es tracta d'un producte del qual puguis prescindir fàcilment. A la cuina catalana, la ceba és un bàsic absolut, està en sofregits, guisats, truites i fins i tot crua en amanides. Però, per molt deliciosa que sigui, de vegades preparar un plat amb ella implica passar per un tràngol. I això no és a causa de l'emoció de la recepta, precisament. És la ciència qui té la resposta i també qui pot aportar solucions.
Per què plorem en pelar la ceba i com evitar-ho
L'explicació és pura química, com recorda el perfil de divulgació @soycienciaycocina, qui té més de dos milions de seguidors només a Instagram. En tallar una ceba, trenquem les seves cèl·lules i alliberem un enzim anomenat alinasa. Aquesta reacciona amb compostos ensofrats presents en l'hortalissa per produir un gas irritant: el propanotial S-òxid. Quan aquest gas entra en contacte amb els nostres ulls, les glàndules lacrimals reaccionen intentant protegir-los, generant més llàgrimes per diluir i arrossegar l'irritant. El resultat no és cap altre que aquesta coïssor tan incòmoda que ens obliga a apartar el ganivet i parpellejar sense parar. És a dir, la ceba es defensa expulsant un gas que et fa mal als ulls. I els ulls s'enfronten a aquest atac produint llàgrimes. La llei de la vida.
Davant de grans i universals problemes com el plorar amb una ceba, hi ha trucs i solucions de tota mena. Alguns de més efectius que d'altres. L'esmentat compte d'Instagram ens en repassa alguns dels més populars i ens dona la seva opinió sobre això. Un dels més coneguts és untar el ganivet amb oli per impedir que el gas s'alliberi tan fàcilment. El problema és que, encara que pugui crear una petita barrera, fa que l'estri rellisqui i augmenta el risc de talls, per la qual cosa no és gens recomanable.
Un altre truc és posar-se ulleres de busseig. Sí, aquestes que tots hem utilitzat alguna vegada a la piscina. Funcionen en part perquè aïllen els ulls, però deixen el nas exposat, així que la irritació per la via nasal continua sent allà. No és, per tant, una solució completa i tampoc molt pràctica per al dia a dia.
Per a l'autor de @soycienciaycocina, el mètode més efectiu i senzill és refredar la ceba a la nevera durant unes hores abans de tallar-la. En ser més freda, el gas s'allibera i s'expandeix més lentament, per la qual cosa la concentració que arriba als teus ulls és molt menor. D'aquesta forma, pots picar-la sense haver de sortir corrents de la cuina. Hi ha més estratègies que, combinades, poden ajudar. Per exemple, ventilar bé la cuina o fins i tot tallar la ceba prop d'una finestra oberta. O, també, col·locar un drap humit a prop de la taula perquè absorbeixi part del gas. Finalment, obrir l'aixeta i deixar córrer un fil d'aigua mentre talles, la qual cosa pot arrossegar part dels compostos.
Tots aquests són bons consells i ajuden a passar el tràngol. Això sí, jo una vegada que em poso a picar ceba, a més d'aprofitar per plorar totes les meves penes, pico tot el que els meus ulls aguanten i la congelo en una bossa hermètica. Així m'asseguro ceba picada sense drama uns quants usos.