Un peix aparentment inofensiu i comú a la Mediterrània ha despertat l'atenció de científics, pescadors i mitjans de comunicació per un motiu tan curiós com inquietant: pot provocar al·lucinacions comparables a les de l'LSD si no es neteja correctament abans de cuinar-lo. Es tracta de la salpa, també anomenada salema, un peix que neda en aigües clares del Mare Nostrum i que, encara que no és especialment cobejat en la gastronomia, sí que forma part de la tradició pesquera de moltes zones costaneres. El sorprenent no és el seu sabor ni el seu aspecte platejat, sinó el que pot passar si es consumeix sense retirar les seves vísceres: un autèntic viatge psicodèlic no buscat.
Un peix de la Mediterrània pot provocar al·lucinacions si no el neteges bé
L'explicació es troba en la seva alimentació molt particular, basada gairebé en exclusiva en les fulles de posidònia oceànica, una planta que només creix a la Mediterrània i que exerceix un paper essencial en l'ecosistema marí. En aquestes prades submarines habiten unes microalgues epífites que, en certes èpoques de l'any, produeixen toxines capaces d'acumular-se al cos del peix, especialment al fetge i les vísceres. Quan aquestes parts no s'eliminen abans de cuinar-lo, les toxines poden arribar a l'organisme humà, provocant símptomes que van des de marejos i desorientació fins a visions intenses i acolorides comparables a un consum accidental d'al·lucinògens.
El més cridaner és que tots els casos registrats d'aquest fenomen, conegut com a ichthyoallyeinotoxisme, s'han produït únicament al mar Mediterrani. Mai no s'han reportat situacions similars a l'Atlàntic ni en altres aigües on també habita aquest peix. A més, solen donar-se amb més freqüència entre la primavera i la tardor, coincidint amb el moment en què la salpa s'alimenta amb més intensitat de posidònia i, per tant, acumula més quantitat de toxines als seus òrgans interns. És un fenomen rar, però real, amb diversos episodis documentats en la literatura mèdica i científica.
Malgrat el que pugui semblar, no es tracta d'un risc estès ni d'un perill quotidià per als qui gaudeixen del peix fresc en la dieta mediterrània. En realitat, és bastant infreqüent que algú consumeixi la salpa sense abans viscerar-la correctament, ja que aquesta pràctica forma part de la rutina habitual a la cuina i en la venda en mercats. Tanmateix, amb la mera existència d'aquest efecte secundari inesperat n'hi ha hagut prou per atreure l'atenció de curiosos i estudiosos de la gastronomia i la biologia marina, convertint la salpa en un exemple fascinant de com la naturalesa pot sorprendre'ns amb fenòmens insospitats.
No es tracta d'un perill quotidià, però sí que està documentat
Aquest peix ens recorda que el mar amaga secrets més enllà de l'evident i que fins i tot espècies poc valorades a la taula poden guardar històries dignes d'un reportatge. La salpa mediterrània, amb els seus possibles efectes psicodèlics, s'ha guanyat un lloc en la llista de rareses gastronòmiques, no pel seu sabor, sinó pel que pot arribar a provocar.