L'alimentació de Pedri s'ha convertit en un dels temes més comentats dins i fora del vestidor del FC Barcelona. Amb 22 anys, el migcampista canari no només ha transformat el seu físic, sinó també la seva manera d'entendre la nutrició esportiva. El seu canvi no respon a una moda passatgera, sinó a un pla estructurat on combina una dieta hipercalòrica rica en hidrats amb la incorporació del dejuni intermitent supervisat. El resultat ha estat evident: més massa muscular, major regularitat competitiva i una sensació de lleugeresa que, segons ell mateix explica, marca diferències tant en els entrenaments com en els partits oficials.
El mètode nutricional que ha canviat el seu rendiment
“La meva dieta és hipercalòrica i amb molt d'hidrats de carboni; encara que un dia a la setmana tinc menjar lliure, soc molt estricte amb el que menjo”, afirma el futbolista. Durant sis dies manté una disciplina fèrria centrada en arròs, pasta, pa de qualitat, ous i peixos com el salmó. Es tracta d'una planificació nutricional personalitzada dissenyada per sostindre l'alta exigència física del futbol professional. Les fruites i verdures no són l'eix principal del seu menú, encara que no estan completament excloses de la seva alimentació diària.
En els últims mesos ha fet un pas més en incorporar el dejuni intermitent, inspirat pel seu company Ferran Torres. La seva rutina consisteix a fer dos àpats principals al dia, el dinar i el sopar. Només en jornades de partit afegeix un esmorzar més contundent per afrontar la càrrega competitiva. Durant les hores de dejuni consumeix únicament aigua, prioritzant una hidratació constant i controlada com a part essencial del procés.
El canvi físic no ha estat casual. Pedri reconeix que ha guanyat al voltant de set quilos de massa muscular gràcies a un treball combinat entre nutrició i gimnàs. L'objectiu principal no era només augmentar pes, sinó millorar l'estabilitat física i reduir el risc de lesions. Segons explica, van donar amb la clau que necessitava per trobar continuïtat i confiança sobre la gespa, quelcom fonamental en l'elit.
Disciplina absoluta amb un caprici emocional
Malgrat la rigorositat del pla, hi ha un plaer al qual no aconsegueix renunciar del tot: les croquetes de pernil que prepara la seva mare. Les permet de forma puntual, normalment després d'algun partit. És la seva manera de mantenir un vincle emocional amb el seu entorn sense comprometre el seu rendiment esportiu d'alt nivell. Com ell mateix admet, ja tindrà temps de gaudir sense límits quan es retiri.
El cas de Pedri demostra com una estratègia nutricional ben dissenyada pot convertir-se en una eina clau en el futbol professional. No es tracta només de talent, sinó de constància, control i decisions conscients cada dia. En el seu cas, el dejuni intermitent i la disciplina alimentària formen part d'una transformació que va molt més enllà de l'estètica i que impacta directament en el seu rendiment competitiu.