Cada 6 de gener, quan Nadal s'acomiada lentament, apareix a les nostres taules el tradicional i esperat Tortell de Reis, un brioix esponjós cobert de fruites confitades que brillen com si fossin joies. El compartim en família, el mengem de postres o berenar i sempre hi ha aquell moment de tensió divertida en què tothom mira qui troba la figureta i qui s'emporta la fava. Tanmateix, encara que avui l'associem per complet a la festa dels Reis Mags, la seva història és molt més antiga i ens porta a rituals pagans, celebracions agrícoles i canvis culturals que s'han anat barrejant amb el temps.
L'origen curiós del Tortell de Reis
Per rastrejar-ne l'origen hem de viatjar fins al segle II abans de Crist, a la Roma antiga. Allà se celebraven, a mitjans de desembre, les famoses festes de les Saturnals, dedicades a Saturn, déu de l'agricultura. Durant una setmana, la societat es relaxava: hi havia banquets, jocs, regals i un ambient general d'alegria. Fins i tot els esclaus gaudien de més llibertat. En aquells dies es preparava una coca dolça feta amb mel, fruits secs, figues i dàtils, que a poc a poc es va convertir en un costum popular lligat al final de la temporada agrària i al començament d'un nou cicle de llum.
Amb el pas del temps, cap al segle III després de Crist, s'hi va afegir un element important: la fava. No era una simple decoració. La fava simbolitzava prosperitat, fertilitat i bona fortuna, així que a qui li tocava en la seva porció se li desitjava un any ple d'abundància. Més tard, quan el cristianisme es va consolidar com a religió oficial de l'Imperi, moltes festes paganes van desaparèixer, però algunes tradicions van sobreviure transformades. Entre elles, aquella coca que, amb els segles, aniria adoptant la forma del rosquilló dolç i festiu que avui coneixem.
Cap al segle III després de Crist, s'hi va afegir un element important: la fava
El següent gran canvi arriba al segle XVIII. Un cuiner de la cort va decidir amagar una moneda d'or petita dins del dolç per sorprendre el jove Lluís XV. El gest va agradar tant que es va popularitzar ràpidament. Des de llavors, la moneda o el seu equivalent actual, va passar a ser la sorpresa més desitjada, mentre que la faba va quedar com l'element “menys afortunat”, encara que sempre amb un toc d'humor.
A Espanya, el costum va anar prenent força i, amb el temps, la moneda es va convertir en figuretes de ceràmica i el tortell va quedar definitivament lligat al Dia de Reis. Avui, qui troba la figureta és coronat com a “rei de la festa”, mentre que qui descobreix la fava sol ser l'encarregat de pagar les postres.
Així, el Tortell de Reis és molt més que un dolç: és la unió de velles creences paganes, tradicions familiars i celebracions nadalenques que seguim repetint, gairebé sense pensar-ho, cada hivern.