Les olives formen part de la nostra dieta des de fa segles i es consideren un aperitiu saludable, ple de greixos bons i amb una aportació interessant de fibra i antioxidants. Tanmateix, com ens recorda la nutricionista Ana Amengual en un vídeo del seu compte d'Instagram @lanutriquerie, no totes les varietats que trobem al supermercat són iguals. A les seves diapositives adverteix de la presència d'un ingredient que genera debat: el glutamat monosòdic, un additiu que s'afegeix com a potenciador del sabor i que pot canviar per complet la percepció que tenim d'aquest aliment tan tradicional.
No totes les olives són saludables
El glutamat és responsable de potenciar el sabor umami, aquesta sensació que ens incita a continuar menjant i que moltes vegades està darrere de la nostra dificultat per parar després d'obrir un pot d'olives. El seu consum activa receptors neuronals que reforcen el plaer gustatiu, però també pot tenir efectes secundaris depenent de la sensibilitat de cada persona. Hi ha els qui experimenten mal de cap, fatiga o sensació de pesadesa després d'ingerir-lo. Encara que no totes les olives el contenen, sí que s'ha detectat en algunes marques, i d'allà la importància de revisar l'etiquetatge si volem evitar-ho.
L'interessant de l'anàlisi comparativa que mostra l'Ana és que, efectivament, al mercat conviuen marques que inclouen glutamat i altres que prescindeixen d'ell, oferint productes més “nets” i sense aquest potenciador artificial. La clau està que el glutamat no és per si mateix un enemic de la salut, de fet, està aprovat com a additiu segur, però el seu consum freqüent a través d'ultraprocessats pot acumular-se en la nostra dieta. En persones sensibles, fins i tot petites quantitats poden donar problemes, per la qual cosa la moderació i l'elecció conscient són fonamentals.
Al mercat conviuen marques que inclouen glutamat i altres que prescindeixen d'ell
A més de parlar del glutamat, la nutricionista repassa altres additius molt habituals en olives que solen generar dubtes al consumidor, però que en realitat són segurs. Per exemple, l'àcid cítric (E-330), que es troba de forma natural en llimones i taronges, i la funció principal del qual és regular l'acidesa i evitar que les olives s'enfosqueixin. També esmenta l'àcid làctic (E-270), present de manera natural en aliments fermentats com el xucrut o el iogurt, que a les olives ajuda a mantenir el pH sota control i a frenar el creixement de bacteris no desitjades. Finalment, destaca l'àcid ascòrbic (E-300), que no és cap altra cosa que vitamina C, i que actua com a antioxidant natural per protegir color i qualitat.
El missatge final que transmet és clar: no tots els additius són iguals ni han de ficar-se al mateix sac. Molts compleixen funcions clau per conservar millor els aliments i no suposen cap risc per a la salut. El veritable problema sorgeix quan s'abusa dels ultraprocessats, que poden acumular glutamat i altres potenciadors de sabor. Amb una mica d'atenció a l'etiquetatge, podem continuar gaudint de les olives com un snack deliciós i saludable, escollint aquelles opcions que de veritat aportin el que esperem d'elles: sabor, tradició i un plus nutricional sense sorpreses afegides.