A les xarxes socials s'ha començat a viralitzar una nova piràmide alimentària promoguda als Estats Units que proposa col·locar la carn vermella i la mantega com a base principal de l'alimentació diària. En un vídeo publicat a Instagram, el metge @dr.patricio.ochoa llança una crítica contundent a aquest model, alertant que no està recolzat per l'evidència científica actual. Tot i que el missatge pot resultar atractiu per a aquells que busquen solucions simples i contundents, l'especialista recorda que la nutrició no funciona per provocació ni per modes. Segons explica, augmentar la ingesta de proteïna en la població pot ser positiu per preservar la massa muscular i el metabolisme, especialment amb l'envelliment. No obstant això, el veritable problema no és la quantitat de proteïna, sinó el tipus que es prioritza i com s'estructura la resta de la dieta en el seu conjunt.
La polèmica nova piràmide alimentària
Al vídeo, @dr.patricio.ochoa aclareix que situar la carn vermella com a pilar central ignora dècades d'estudis poblacionals ben dissenyats. L'evidència epidemiològica mostra que un consum alt i sostingut de carn vermella s'associa amb un risc cardiovascular més gran i un augment de la inflamació. No es tracta d'opinions personals ni de debats ideològics, sinó de dades repetides en grans cohorts durant anys. Prioritzar aquest aliment com a base diària contradiu el que sabem sobre salut cardiovascular i longevitat.
Una cosa similar passa amb la recomanació d'utilitzar mantega com a greixos principals. El metge recorda que els greixos saturats eleven el colesterol LDL, un factor causal ben establert en malaltia cardiovascular. Quan aquests greixos se substitueixen per greixos monoinsaturats i poliinsaturats, com els de l'oli d'oliva o l'alvocat, els esdeveniments cardiovasculars reals disminueixen. Aquest punt, subratlla, ja no és una discussió oberta dins de la ciència.
La ciència no dona suport als extrems alimentaris
Segons @dr.patricio.ochoa, el més preocupant d'aquesta nova piràmide és la demonització de fruites, verdures i cereals. Des de la biologia bàsica fins a l'epidemiologia moderna, sabem que la fibra, els polifenols i els carbohidrats complexos milloren la salut metabòlica i inflamatòria, afavoreixen una microbiota intestinal sana i s'associen de forma consistent amb una longevitat més elevada.
Les dietes amb millor suport científic per a un envelliment saludable, com la dieta mediterrània, no eliminen aquests grups d'aliments. Al contrari, els integren de manera intel·ligent al costat de fonts de proteïna de més qualitat com el peix i les aus. Aquest patró alimentari ha demostrat beneficis clars en prevenció cardiovascular i qualitat de vida a llarg termini.
El metge també assenyala que aquestes noves piràmides semblen dissenyades més per generar impacte i clics que per millorar la salut pública. Simplificar la nutrició en missatges extrems pot resultar atractiu, però acaba generant confusió i decisions poc sostenibles.
El missatge final de @dr.patricio.ochoa és clar: la longevitat no es construeix amb modes ni amb esquemes radicals. Es construeix amb una alimentació variada, suficient en proteïna, amb prioritat en greixos de bona qualitat, fruites, verdures i grans integrals, i amb la carn vermella ocupant un paper secundari. Una alimentació coherent i basada en evidència continua sent l'estratègia més sòlida per cuidar la salut a llarg termini.