Quan un pa de pessic queda sec, sovint pensem que hi falta mantega, oli o iogurt. Però hi ha una fruita molt senzilla que pot aportar humitat, aroma i una textura més tendra sense fer la massa pesada, com ho és la pera. Té una polpa rica en aigua, un gust suau i prou dolç per integrar-se bé en gairebé qualsevol recepta. A diferència del plàtan, no domina tant el sabor, i comparada amb la poma acostuma a fondre’s més dins la molla quan està ben madura. És un recurs especialment útil per aconseguir que el pa de pessic continuï agradable fins i tot l’endemà.
No totes les fruites funcionen igual de bé a l'hora de fer postres a casa
La pera aporta humitat sense carregar la massa
El millor és utilitzar una pera madura, però encara ferma. Es pot ratllar, triturar o tallar en daus molt petits abans d’incorporar-la a la massa. D’aquesta manera, durant la cocció, part de l’aigua de la fruita s’allibera progressivament i ajuda a mantenir l’interior tendre sense alterar massa l’estructura.
Per a un motlle estàndard d’uns 20 centímetres, una o dues peres mitjanes solen ser suficients. Si la recepta ja porta molt líquid, convé no excedir-se perquè la molla podria quedar massa humida o fins i tot poc cuita al centre. La clau és equilibrar la quantitat de fruita amb la resta d’ingredients.
La pera funciona especialment bé en masses amb iogurt, oli d’oliva, vainilla, canyella o xocolata. També combina molt bé amb ametlles, nous o avellanes, perquè el seu gust és prou delicat per no competir amb la resta. Si volem un resultat més uniforme, la podem triturar; si preferim trobar petits trossos tous a l’interior, és millor tallar-la a daus petits.
Com incorporar-la perquè no s’enfonsi
Si la ratllem, és millor afegir-la al final, quan la farina ja està pràcticament integrada. No cal escórrer-la del tot, perquè precisament busquem aprofitar-ne la humitat, però sí evitar que deixi anar una quantitat excessiva de líquid si està molt madura.
Una altra possibilitat és preparar-ne un puré i utilitzar-lo per substituir una petita part del greix de la recepta. Per exemple, podem reduir lleugerament l’oli o la mantega i compensar-ho amb unes cullerades de pera triturada. D’aquesta manera mantenim una textura sucosa i, al mateix temps, aprofitem la dolçor natural de la fruita.
El punt de cocció continua sent fonamental. Encara que la pera ajudi a retenir humitat, un excés de forn acabarà assecant igualment el pa de pessic. Quan l’escuradents surti sense massa crua, però encara amb alguna engruna humida, és millor retirar-lo i deixar-lo reposar uns minuts abans de desemmotllar. La pera, per tant, no és només un ingredient més. És una manera molt efectiva de millorar la textura d’un pa de pessic casolà sense modificar-ne massa el sabor. Si busques una molla més suau, tendra i sucosa durant més temps, una pera madura pot marcar una diferència molt més gran del que sembla.