El pa de pessic de iogurt és una de les receptes més clàssiques de la cuina casolana. És fàcil, admet poques complicacions i tradicionalment es prepara utilitzant el mateix got del iogurt com a mesura. Però que sigui senzill no significa que sempre quedi igual. Massa farina, uns minuts de més al forn o una massa excessivament batuda poden convertir un pa de pessic tendre en un resultat sec. En aquesta versió, pensada per a un motlle rodó d’uns 20 centímetres, el detall determinant és combinar iogurt grec amb oli d’oliva i, sobretot, retirar-lo del forn tan bon punt el centre estigui cuit. Això permet conservar la humitat interior i aconseguir una molla esponjosa durant més temps.
Una recepta perfecta per poder fer-la a casa sense complicacions
Les proporcions perquè quedi tendre i humit
Per preparar-lo necessitarem tres ous de mida L, 165 grams de sucre, un iogurt grec natural de 125 grams, 120 grams d’oli d’oliva verge extra de varietat arbequina, la ratlladura de mitja taronja, 225 grams de farina de rebosteria i 16 grams d’impulsor químic. Encara que la recepta tradicional permet mesurar-ho tot amb el got del iogurt, pesar els ingredients ajuda a evitar petites desviacions que poden alterar la textura final.
Començarem batent els ous amb el sucre fins que la barreja quedi més clara i lleugerament airejada. No cal muntar-los completament, però sí incorporar-hi una mica d’aire perquè el pa de pessic tingui una molla més lleugera. Afegirem després el iogurt grec, l’oli i la ratlladura de taronja. L’oli d’arbequina és especialment adequat perquè aporta greix i humitat sense dominar la recepta amb un gust massa intens.
La farina i l’impulsor s’incorporen al final, preferiblement tamisats. En aquest punt convé deixar de batre enèrgicament i barrejar només fins que desapareguin les restes de farina. Si treballem massa la massa, desenvoluparem més gluten i el resultat pot quedar menys tendre i una mica més compacte.
El veritable secret és no passar-se amb el forn
Abocarem la massa en un motlle de 20 centímetres prèviament greixat o folrat amb paper de forn i la courem a uns 175 °C, amb el forn ja calent. El temps acostuma a estar entre 35 i 40 minuts, encara que cada forn funciona de manera diferent. Per això és millor començar a controlar-lo uns minuts abans que seguir cegament el rellotge.
El punt correcte arriba quan el centre ha pujat, la superfície està daurada i un escuradents introduït al mig surt sense massa crua, però encara pot conservar alguna engruna lleugerament humida. Esperar que surti completament sec acostuma a significar que el pa de pessic ja ha perdut més aigua de la necessària i començarà a assecar-se en refredar-se.
Un cop fora del forn, el deixarem reposar uns deu minuts abans de desemmotllar-lo. Després es pot deixar refredar damunt d’una reixeta. El iogurt grec aporta cremositat, l’oli manté la molla tendra i la cocció justa evita que tota aquesta humitat desaparegui. El resultat és el pa de pessic de sempre, amb aroma de taronja, però més esponjós, sucós i difícil que quedi sec.