Catalunya perd uns dels seus cuiners més icònics. Paco Solé Parellada, propietari del restaurant 7 Portes de Barcelona i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha mort aquest dijous a l'edat de 81 anys, segons ha comunicat l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Ubicat al passeig d'Isabel II, el 7 Portes és una llegenda de la gastronomia catalana, i Parellada, el pal de paller d'un establiment històric. Impulsor de la col·lecció 'Receptaris històrics de cuina catalana', mestre de cuiners i gran amic de gastrònoms com Josep Lladonosa i Giró, Parellada era un savi sobre cuina, però també sobre molts altres temes acadèmics que el convertien en un tot un referent. Malgrat ja no regentar el restaurant com a cuiner, Parellada no havia cessat mai la seva activitat divulgadora. L'última va ser la presentació del llibre Receptari Caules. Cuina menorquina del segle XVIII, el 10è volum de la Col·lecció 7 Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana. Una col·lecció impulsada pel mateix Francesc Solé Parellada i Toni Massanés, director de la fundació Alícia, entre altres.
Solé Parellada, entre altres reconeixements, va rebre l'any passat el Premi Nacional de Gastronomia Tradicional, la màxima distinció que atorga l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició. Defensor fervent de la innovació, amb un ull posat sempre en la preservació de les tradicions gastronòmiques, Parellada és fill i net de la Fonda Europa de Granollers, un símbol gastronòmic de Catalunya. Alguns dels llegats que deixa Parellada són les icòniques paelles del 7 Portes o l'origen d'unes postres que s'han convertit en tota una llegenda: el pijama. Unes postres fetes amb flam, préssec amb almívar, nata i gelat que van sorgir de l'enginy del mestre Parellada.
En una entrevista a La Gourmeteria d'ElNacional.cat, Parellada afirmava, sobre el futur de la cuina catalana, que "és molt possible que alguns plats tradicionals passin a la història. Un exemple paradigmàtic és el dels menuts, que amb excepcions, han desaparegut del mapa. La sang, els ronyons, el fetge: són molt difícils de trobar. I també els cervells. Hi ha uns 200 plats típics, coneguts i reconeguts, que estan a la maroma perquè la competència de plats més moderns és molt forta i en el menjar es dona l’efecte substitució: si menges una cosa, no pots menjar-ne un altre. Hi ha feina a fer!". Catalunya plora la mort d'un dels referents més importants de la gastronomia i l'acadèmia catalana per la preservació de la tradició culinària del nostre país.